Tomàs Llopis

Qui és Tomàs Llopis

Cremareu aquesta carta va guanyar el premi de novel·la Ciutat d’Alzira del 2022 i es va publicar el 2023. Amb una novel·la anterior, Hi ha morts que pesen cent anys, Tomàs Llopis havia obtingut el premi Andròmina. La biografia de l’AELC li compta també les novel·les Indòmit (2022) i Les volves d’aquella neu (2008), el relat Lluc (2006), la rondalla El rei cec (2005) i un conte premiat amb el Iaraní del 1996, «Músic pagat no fa bon so». En poesia hi consten Sospirs de Babel (2006), Palau de cendra (2000), que va tenir el premi 25 d’Abril Vila de Benissa, i un recull amb què va guanyar el premi Joan Climent del 2002. També va traduir poesia, tot sol o amb Germain Droogenbroodt, d’autors com Bei Dao, Reiner Kunze o Satish Gupta; de Gupta en va publicar el poemari The fugitive moon (2001).

A Contra les aules (2016) va fer balanç dels seus anys d’alumne i de professor, del 1960 al 2014, quan es va jubilar. L’AELC explica que va estudiar francès i italià a la Facultat de Filosofia i Lletres de València perquè encara no hi havia llicenciatura de filologia catalana, i que durant dos anys va ensenyar francès a Godella, al col·legi Sant Bartomeu. Mort el dictador, va participar en les iniciatives per dur el valencià a les aules —les Campanyes Carles Salvador, els cursos de l’ICE, el Pla Barceló—, i a les oposicions de llengua i literatura catalanes convocades a Catalunya va obtenir plaça a Solsona. Després va passar set anys a l’institut d’Amposta. Des del 1989 va viure a Pego, on va ser professor de l’IES Enric Valor fins que es va jubilar i on, segons la font, va escriure la major part de la seva obra. Amb Antoni Espí va publicar Curs de narrativa (1988) i Curs de poesia (1989), i amb Espí i Isidre Crespo, els llibres de text Excursos (1996) i Traços (2000).

L’AELC el compta entre els fundadors de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta i de L’Aiguadolç, la revista de literatura que publica l’Institut, on es va ocupar de dossiers i de crítica. Els seus primers articles d’opinió van sortir en premsa local, entre d’altres a El Poble de la Marina, de Benissa, on la font diu que Bernat Capó va ser per a ell un padrí important. Va tenir cura de l’edició de Vides planes, de Maria Ibars, i del Costumari valencià de Capó, i va dedicar estudis a la novel·lística d’Enric Valor. Amb el guitarrista Miquel Pérez va formar Melodemodomies, un grup de música i poesia que va fer espectacles amb poemes de Vicent Andrés Estellés i d’Ausiàs March. Va néixer a Beniarbeig el 1954 i va fer el batxillerat a Dénia.