Raquel Ricart

Qui és Raquel Ricart

El títol de L’estiu que vaig matar mon pare (Proa, 2026), de Raquel Ricart, remet a un somni: segons l’editorial, la història familiar que reconstrueix la protagonista, l’escriptora Anna Argall, desemboca en l’estiu «en què Anna somnia cada nit que mata son pare». El que la posa a escriure és la mort d’Ença, la dona que ajudava a casa, i el que en surt, a partir dels records, és un segle de vida familiar amb secrets i amb el pes de la guerra civil. Proa en destaca la passió del pare per la medicina, la costura i el saber de les remeieres, i diu que la novel·la és «un autèntic tapís de la vida dels seus». Un altre llibre de Ricart a Proa, El dit de Déu, és al palmarès de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) com a premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa del 2023, i la nota de l’editorial diu que també va quedar finalista del premi Finestres.

Abans, Les ratlles de la vida (3i4) havia rebut el premi Andròmina del 2010, segons l’article de la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) dedicat a l’autora i la relació de guardonats del premi, i figura al mateix palmarès de l’AELC entre les obres de narrativa premiades el 2011; Proa hi suma el premi de creació literària de l’Institut Interuniversitari de Filologia de la Universitat de València. La GEC li atribueix també el text dramàtic Ferrabràs (1990), la novel·la negra Un mort al sindicat (1999) i El temps de cada cosa (2015), que segons la GEC i Proa va guanyar el premi El Lector de l’Odissea. En literatura juvenil, l’enciclopèdia en cita quatre títols publicats entre el 2001 i el 2015, entre els quals En les mars perdudes, premi Ciutat d’Alzira 2011; Proa presenta Van ploure estrelles, El quadern d’Àngela i aquest darrer com a novel·les juvenils premiades, i El ciutadà perfecte, com a ciència-ficció. Totes dues fonts la fan néixer a Bétera el 1962. La GEC diu que va estudiar filologia, la presenta com a administrativa i en cita les col·laboracions a Celobert i Lletres de Canvi; Proa hi afegeix articles a la revista El món d’ahir i llibres col·lectius que ha coordinat o en què ha participat, com Entre dones i La improbable vida de Joan Fuster.