Josep Maria Junoy

Qui era Josep Maria Junoy

Josep Maria Junoy volia fer carrera de dibuixant quan va anar a París. Segons la biografia de l’AELC, hi va treballar a la llibreria Conard i a la galeria de Paul Guillaume i va publicar dibuixos a Le Rire i a L’Indiscret, alguns dels quals van sortir també al Papitu; l’Enciclopèdia Catalana hi afegeix el contacte amb els pintors i escriptors de l’avantguarda. A Barcelona va començar a escriure crítica d’art a La Publicidad, amb el pseudònim Héctor Bielsa, i el 1912 va reunir articles en Arte y artistas, sobre Picasso, Torres-Garcia, Sunyer o Manolo Hugué, entre altres artistes d’avantguarda. L’Enciclopèdia el presenta com a crític, teoritzador artístic i polemista, i li atribueix títols com Crear un públic (1925), Conferències de combat (1923), Marginàlia diversa (1928) i El gris i el cadmi, unes evocacions de paisatges i de records de joventut «que s’aproximen al poema en prosa». Segons la mateixa font, en aquests llibres proposa una cultura catalana bastida sobre el pensament clàssic i el sentiment cristià, i la seva conversió al catolicisme va anar acompanyada d’un gir estètic cap al neoclassicisme. El 1927 va fundar La Nova Revista, que es va publicar fins al 1929, i una editorial homònima que va editar Chesterton, Ruyra i Josep Pla. Després del 1939 només va escriure en castellà a la premsa, i els seus llibres d’aquells anys tracten sobretot d’art espanyol.

Com a poeta, l’Enciclopèdia el considera un dels qui van introduir l’avantguarda a Catalunya, amb Poemes i cal·ligrames (1920), un recull prologat per Guillaume Apollinaire on es barregen materials cubistes i futuristes. Hi ha el cal·ligrama «Oda a Guynemer», en homenatge a l’aviador francès, que segons la biografia de l’AELC va sortir a la revista Iberia el 6 d’octubre de 1917; més endavant Junoy el va voler datar el 1915, perquè coincidís amb els cal·ligrames d’Apollinaire. El 1917 també va crear la revista Trossos, que va passar a dirigir J. V. Foix quan ell la va deixar. Amour et paysage (1920), escrit en bona part en francès, l’allunya de l’estètica avantguardista i el porta als haikus, que, segons Jordi Mas, citat per l’AELC, escrivia «sense parar esment al còmput sil·làbic». «Fi de paisatge», que va publicar el 1935 a Quaderns de Poesia, és per a l’AELC «la seva última col·lecció de poemes en català». Va néixer a Barcelona el 1887 i hi va morir el 1955. La seva Obra poètica es va publicar als anys vuitanta, i el 2010 l’obra poètica completa va sortir en un volum bilingüe.