Emili Rosales

n. 1968 · Catalunya

Novel·lista i editor nascut a Sant Carles de la Ràpita el 1968. Va guanyar el premi Sant Jordi del 2004 amb La ciutat invisible, sobre la gran ciutat que Carles III va projectar al delta de l'Ebre. Abans havia publicat dos llibres de poemes i tres novel·les, i a partir del 2006 va ser director editorial de Destino i, des del 2014, del Grup 62.

Foto: user:Davidpar · CC BY 4.0 · Wikimedia Commons

Llibres d'Emili Rosales

Tots els llibres d'Emili Rosales que tenim al catàleg: 6 obres.

Poesia

Els dies i tu
1991

Ciutats i mar

Novel·la

Qui és Emili Rosales

La ciutat invisible neix d’un projecte que es va quedar a mig fer. Al segle XVIII, Carles III va voler aixecar al delta de l’Ebre una gran ciutat amb canals, i la biografia de l’AELC precisa que la volia «a la manera de Sant Petersburg». Sant Carles de la Ràpita, on Emili Rosales va néixer el 1968, es va fundar com a ciutat en aquella època, i la mateixa font situa la seva infantesa enmig del que en va quedar. La novel·la, amb què va guanyar el premi Sant Jordi del 2004 i que es va publicar el 2005, juga amb dos temps: segons l’Enciclopèdia Catalana, recrea aquell projecte i alhora «critica la transformació de la societat actual». L’AELC diu que l’havia començada a documentar el 1999, i l’Enciclopèdia, que s’ha traduït a diverses llengües.

Mentre Barcelona dorm, escrita durant un any que va viure a Londres, tancava el que la biografia de l’AELC anomena un primer cicle de novel·les, obert el 1995 amb La casa de la platja i continuat el 1997 amb Els amos del món. Sobre la manera de narrar d’aquells tres llibres, la mateixa font hi fa planar «els noms de Paul Auster, Baltasar Porcel o Graham Swift». El seu primer terreny, però, havia estat el vers: dos reculls, el 1989 i el 1991, aquest segon titulat Els dies i tu. El pòrtic de l’AELC explica el pas a la novel·la com un esforç per trobar «un estil narratiu que pugui ser també poètic», i la biografia recull que per a ell la novel·la és «una gran esponja» on caben altres gèneres.

A partir del 2006 va ser director editorial d’Edicions Destino, i des del 2014, del Grup 62, segons l’Enciclopèdia; abans havia passat per Planeta, del 2000 al 2006, per Columna, fins al 2000, i per Cruïlla, on havia començat el 1992. Després de la llicenciatura en filologia catalana (1991), va fer a la mateixa Universitat de Barcelona un màster d’edició. L’AELC recorda que va fer classes a secundària una temporada i que va traduir del castellà i de l’anglès, i l’Enciclopèdia hi suma la crítica literària que va publicar a La Vanguardia del 1990 al 2006.