Víctor Alexandre

Qui és Víctor Alexandre

Set dones i un home sol, el recull de narracions amb què Víctor Alexandre va guanyar el premi Mercè Rodoreda del 2008, és un dels llibres de ficció que la Gran Enciclopèdia Catalana li registra al costat dels assaigs, els reportatges i els reculls d’entrevistes. Abans, el 2005, havia publicat un altre volum de narracions, El somriure de Burt Lancaster, i el 2010 hi va afegir una novel·la, Una història immoral. També va escriure per al teatre: Èric i l’Exèrcit del Fènix (2007) i Trifulkes de la Katalana Tribu (2009), totes dues amb direcció de Pere Planella. Més endavant van sortir Abans que pugi el teló, que Voliana li va publicar el 2015, Els amants de la rambla del Celler, a Meteora el 2017, i Jo no volia ser Rita Hayworth, a Bromera el 2023.

El periodisme d’Alexandre va començar a la ràdio. A Ràdio Joventut, on va entrar el 1975, va dirigir i presentar el primer programa en català dedicat a la música internacional, segons l’Enciclopèdia; abans, el 1972, havia començat a Ràdio Popular d’Eivissa. També va treballar a la televisió, a Canal 33 i a TVE-Catalunya, i a la ràdio, a la Cadena SER i a Ràdio 4. A la premsa escrita, l’Avui el va tenir de corresponsal a Alemanya i El Temps li va publicar molts articles, i va col·laborar amb regularitat amb la revista Lletres, amb el diari basc Berria i amb mitjans digitals en català. El 1996 va rebre el premi Recull de periodisme.