Jordi Sánchez

Qui és Jordi Sánchez

Kràmpack li va valer a Jordi Sánchez tres premis, segons el Diccionari de la literatura catalana: el premi especial de la Crítica del 1994 i, el 2003, el Max al millor autor i el de la Crítica de Barcelona. La va estrenar amb la companyia L’idiota, a la Sala Villarroel i, a Madrid, al Teatro Fígaro. El seu debut com a autor havia estat Mareig (1992), que va estrenar amb Rebeca de Winter, la companyia que havia fundat, amb direcció de Núria Furió i al Teatre Adrià Gual. Després van venir la comèdia Fum, fum, fum (1995) i textos escrits a quatre mans: Sóc lletja (1997), amb Sergi Belbel, que el Diccionari qualifica d’«inquietant»; Excuses (2001), una comèdia que va escriure, dirigir i interpretar amb Joel Joan i que el 2003 tots dos van portar al cinema, i, amb Pep Anton Gómez, entre altres, Mamaaà!!! (2002) i Sexes (2008). Segons el Diccionari, Mamaaà!!! va néixer «a mida» per a la parella Paco Morán-Joan Pera. Sánchez i Gómez signen també Mamaaaa!!!, que Edicions 62 va publicar el 2006 i presenta com la comèdia d’una mare de cent dos anys amb «molt poques ganes de morir-se».

El Diccionari, consultat el 2026, el fa néixer a Barcelona el 1964 i diu que es va diplomar a l’Institut del Teatre, en la branca d’interpretació. Com a actor, li recull pel·lícules com El perquè de tot plegat (1994), de Ventura Pons, i feina de doblatge. A la televisió hi va escriure i interpretar dues sèries, Plats bruts (1999-2002), premi Ondas a la millor sèrie el 2002, i L’un per l’altre (2003-05), i des del 2007, segons la mateixa font, era un dels protagonistes de La que se avecina. El 2011 Columna li va publicar Humans que m’he trobat. L’editorial el presenta com «un retrat irònic d’una generació i d’un país amb ganes de prosperar»: Sánchez hi recorda la infantesa i l’adolescència a la Barcelona dels anys setanta, la de l’1, 2, 3 de Chicho Ibáñez Serrador, i ho barreja amb anècdotes del present i del món dels actors.