Sergi Belbel

Qui és Sergi Belbel

Sergi Belbel va debutar el 1985 amb Calidoscopios y faros de hoy, premi Marqués de Bradomín, i la biografia de l’AELC diu que des d’aleshores ha publicat teatre «amb molta freqüència». Hi ha Elsa Schneider, premi Ignasi Iglésias del 1987, Carícies (1992), Després de la pluja (1993), Morir (1995), premi Born, El temps de Planck, Forasters, premi Butaca 2005, A la Toscana (2007) o Hamlet.01 (2022), entre moltes altres. El pòrtic de l’AELC, que el té per «una de les veus més representatives del teatre català contemporani», hi assenyala temes recurrents com la comunicació entre les persones i el temps. Fora de Catalunya, la biografia destaca les representacions a Llatinoamèrica i a Europa, sobretot als països de parla alemanya, i les traduccions a molts idiomes, especialment el francès, l’anglès i l’alemany, a més del castellà. El 2017, la Comédie-Française va estrenar Després de la pluja en francès.

Va començar a dirigir el 1986, amb L’augment de Perec, i des d’aleshores ha dirigit obres pròpies, de Minim.mal Show (1987) a El casalot (2026), i d’altres autors: Mamet, Beckett, Molière, Shakespeare o Calderón, i, entre els catalans, Galceran, Benet i Jornet, Rodoreda o Guimerà. Del 2016 al 2023 va presidir el patronat de la Sala Beckett. Abans havia estat director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013) i, entre el 1988 i el 2006, professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre.

De la telenovel·la Secrets de família (1995), feta a partir d’un argument de Maria Mercè Roca, en va fer l’adaptació dramàtica i el guió. Per a Televisió de Catalunya va escriure el guió de Nissaga: l’herència (1999) i l’argument i el guió de la sèrie Ivern (1996-2001), i el 2018 va crear Si no t’hagués conegut. Ventura Pons va portar al cinema Carícies (1997), amb guió compartit amb l’autor, Morir (o no) (2000) i Forasters (2008). Amb Cristina Clemente i Aintza Serra, Belbel va escriure el guió d’Eva (2011), de Kike Maillo. Ha traduït al català Racine, Molière, Koltès, De Filippo o Jean-Michel Ribes. Morir-ne disset, la primera novel·la, li va valer el Sant Jordi del 2021; Acte de fe, la segona, és del 2023.

Va néixer a Terrassa el 1963. Des del 1980 va participar en dos grups de teatre, Gresca/80, de Terrassa, i el de l’Institut Français de Barcelona, i el 1983 va ser un dels fundadors de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va estudiar filologia romànica. Acabada la carrera, va obtenir una beca predoctoral per al curs 1986-1987, però no va continuar: en acabar el curs va triar dedicar-se només al teatre.