Joanot Martorell

Qui era Joanot Martorell

Quan Joanot Martorell va morir, l’abril del 1465, el manuscrit de Tirant lo Blanc estava en mans d’un altre. L’havia deixat en penyora a Martí Joan de Galba a canvi d’un préstec, i el 24 d’abril d’aquell any el seu germà Galceran el va reclamar davant el governador del regne. Segons la fitxa de lletrA, Galba s’hi va negar: deia que el tenia «en penyora per cent reals» i que havia passat el termini pactat per tornar els diners. Del plet no se’n conserva la sentència; lletrA suposa que va donar la raó a Galba i diu que sembla que el manuscrit es va quedar en poder seu fins que el va fer imprimir, a València, vint-i-cinc anys més tard. Galba, però, havia mort l’abril del 1490, i l’edició es va acabar el novembre. D’aquí ve una pregunta que s’ha discutit molt. A la dedicatòria, Martorell reclama l’obra per a ell sol; al colofó, en canvi, es llegeix que la mort no el va deixar acabar i que la quarta part és de Galba. lletrA recorda que el llibre ni tan sols està dividit en quatre parts, i que Martorell l’havia escrit entre el 1460 i el 1464, en plena precarietat econòmica. Martí de Riquer, segons la mateixa font, el situa amb el Curial e Güelfa dins la novel·la cavalleresca, un gènere de relats que, a diferència dels llibres artúrics, «manquen d’elements meravellosos».

Un desafiament l’havia portat a Anglaterra. El 1437, segons l’Enciclopèdia Catalana, va començar a canviar lletres de batalla amb el cavaller Joan de Monpalau, que havia trencat la promesa de casar-se amb la seva germana Damiata. Per al combat a ultrança va aconseguir com a jutge el rei d’Anglaterra, Enric VI, i per això va viatjar a Londres; la mateixa font el situa a la cort anglesa del març del 1438 al febrer del 1439. El combat, en canvi, no es va arribar a fer mai. lletrA hi situa la «probable lectura» del Guy de Warwick, un relat anglonormand, que juntament amb el que va conèixer de la cort anglesa considera important per al Tirant. Primer, però, en va sortir el Guillem de Varoic, que va quedar inacabat i que l’Enciclopèdia considera «una mena d’esbós» dels primers capítols del Tirant. Se li atribueix també, amb menys seguretat, el començament d’una altra narració, Flor de cavalleria.

La família, noble, s’havia establert a València venint de Gandia. lletrA explica que, per raons que no se saben, l’hereu va ser Joanot i no el primogènit, i que la decadència econòmica de la casa es va accelerar a partir de la mort del pare, el 1435. El viatge a Anglaterra el va endeutar encara més. Per casar la seva germana Isabel amb Ausiàs March, va haver de lliurar-li bona part de la vall de Xaló com a garantia del dot, i el 1444 va vendre al comanador de Montalbà unes altres possessions de la mateixa vall. La venda va dur a un llarg conflicte: el seu germà Galceran va acabar a la presó i Joanot va desafiar el comanador, que segons l’Enciclopèdia va portar l’afer a la justícia civil i el va guanyar. Entre el 1440 i el 1450 va ser empresonat per diversos delictes, i lletrA considera que el més greu va ser el de Xiva, el 1449, on va assaltar uns mercaders de Castella. L’Enciclopèdia el documenta a Nàpols entre el 1450 i el 1458 i, després de la mort del rei Alfons, al costat del príncep de Viana, a Sicília i a Barcelona. Va dedicar el Tirant a l’infant Ferran de Portugal.