Josep Bernat
Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809 - València, 1864), la Musa del Xúquer, va obrir amb Garcia-Parreño el camí del sainet de costums valencià. Va escriure els primers llibrets de falla (1855) i L'agüelo Pollastre (1859), la «primera paròdia en català» del Don Juan Tenorio segons l'Enciclopèdia Catalana, que atribueix a la seva obra catalana, satírica i dialectal, un gran ressò popular.
Llibres de Josep Bernat
Altres
- El mocador
El mocador
Teatre
- El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo
El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo
- Pasqualo i Vicenteta, o El tribunal de Favara
Pasqualo i Vicenteta, o El tribunal de Favara
- Qui tinga cucs, que pele fulla
Qui tinga cucs, que pele fulla
- Un ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa
Un ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa
Qui era Josep Bernat
L’agüelo Pollastre (1859), de Josep Bernat i Baldoví, és segons l’Enciclopèdia Catalana la «primera paròdia en català» del Don Juan Tenorio. No era la primera paròdia de l’autor: el 1845 havia publicat El virgo de Vicenteta i l’alcalde de Favara, o El parlar bé no costa un patxo. La mateixa font el fa iniciador del sainet de costums valencià, amb Garcia-Parreño. Dels sainets que li recull, Un ensayo fet en regla, o Qui no té la vespra, no té la festa es va estrenar el 1845 i no es va publicar fins al 1909, i Qui tinga cucs, que pele fulla, estrenat el 1853, va sortir el 1855. Els primers llibrets de falla, del 1855, també són seus, i va escriure alguns miracles, com El mocador (1859).
L’Enciclopèdia atribueix a la seva obra catalana un gran ressò popular, i la descriu com una literatura satírica, sense «pretensions cultes» i d’una llengua molt marcada pel dialecte. Uns versos castellans seus, «Sea nuestra divisa/rescatar si podemos,/la camisa», són l’exemple que tria la mateixa font de la ironia i l’escepticisme amb què tractava les institucions, i segons la mateixa font els seus escrits reflecteixen també el «malestar econòmic del camp valencià» de la primera meitat del segle XIX. Josep M. Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez van ser els seus companys de redacció en els setmanaris La Donsaina (1844) i, el 1847, El Sueco i El Tabalet; abans, el 1837, amb Bonilla, havia fet El Mole. Signava amb el pseudònim la Musa del Xúquer.
El sueco (1859) recull una part dels textos en castellà que havia publicat en periòdics humorístics de Madrid, on va viure uns anys, com La Risa o El Dómine Lucas, i en la segona època d’El Fénix, a València. També en castellà va escriure teatre, com Los pastores de Belén (1856) o El pretendiente labriego, o El gafaüt, que es va estrenar el 1846 i es va publicar el 1859. Fill d’un advocat, es va doctorar en dret a la Universitat de València el 1831. Va ser alcalde de Sueca el 1843 i el 1854, diputat a Corts del 1844 al 1845 i, abans, jutge de Catarroja, del 1835 al 1840. Nascut a Sueca el 19 de març de 1809, va morir a València el 31 de desembre de 1864.
Si t'agrada Josep Bernat, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1800 i el 1859.
