Josep Serra i Campdelacreu

Qui era Josep Serra i Campdelacreu

A Vic, Josep Serra i Campdelacreu va ser arxiver municipal, cronista de la ciutat i regidor. Va ordenar l’arxiu de l’Ajuntament i en va explicar la història a El Archivo Municipal de Vich: su historia, su contenido, su restauración (1879). Una història de la ciutat en dos volums, que havia començat, va quedar inacabada, i el manuscrit és a l’Arxiu Episcopal. L’Enciclopèdia Catalana li atribueix també estudis com Lo canonge Ripoll, ses obres i sa influencia en els estudis histórics de la Comarca de Vich (1882), Bosquejo biográfico de Don Joaquin Salarich y Verdaguer (1885) i Les vinyes de la Plana de Vic (1881), i una monografia il·lustrada, «Barbastro», dins Aragón histórico, pintoresco y monumental (1885); va col·laborar també a l’Àlbum pintoresc-monumental de Catalunya (1880).

L’arqueologia el va portar a Grècia, a Roma i a Florència per estudiar-hi els monuments clàssics, i es cartejava amb arxivers i arqueòlegs d’altres països. Va ser un dels promotors dels treballs sobre el temple romà de Vic (1882), des de la descoberta fins a la restauració, i va participar al costat del bisbe Morgades en la creació del Museu Episcopal. El Catálogo del Museo Arqueológico y Artístico Episcopal de Vich, editat el 1893, el va redactar amb el primer conservador del museu, Antoni Espona i de Nuix, i amb dos estudiants joves, Josep Gudiol i Pere Bofill. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el va fer soci corresponsal.

La poesia, que havia publicat en revistes com Lo Gai Saber o La Renaixença i a La garba muntanyesa (1879), la va recollir en un volum amb el subtítol «Cants d’amor», Primavera trista (1880). L’Enciclopèdia hi troba una visió de la vida «desenganyada i pessimista» i l’empremta de Lamartine, i hi remarca que gairebé no hi ha els temes patriòtics i religiosos més convencionals; l’article ho posa en relació amb el fet que, pel que sembla, no es va presentar als Jocs Florals de Barcelona, on va ser mantenidor el 1876. A Vic s’hi van estrenar tres obres seves: dues del 1869, la comedieta Les llonganisses de Vic i una lloança escrita amb Jaume Collell, Una diada de glòria, i un drama del 1870, Lo Puig dels Jueus. Amb Collell va traduir també quatre llibrets d’òpera. Es va formar al seminari vigatà i, després, a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres. Va ser un membre destacat de la Societat Arqueològica, de l’Esbart de Vic i del Círcol Literari, i del 1878 al 1893 va escriure a La Veu del Montserrat. Va néixer a Vic el 1848 i hi va morir el 1901.