Francesc Bartrina

Qui era Francesc Bartrina

Molts dels poemaris de Francesc Bartrina van sortir quan era molt jove, als anys seixanta del segle XIX: Los cants del laletà és del 1860 i Lo ramet de ginesta, del 1867. Entre aquells llibres hi ha Sospirs de l’arpa (1862) i Les roselletes (1865), i un de compartit amb Josep Martí Folguera, Crepúsculs (1866). L’Enciclopèdia Catalana hi veu un romanticisme «força espiritualista», amb trets que l’acosten al realisme, com «la plasmació de la vida quotidiana o la senzillesa expressiva», que també relaciona amb l’ús de formes populars. Del 1886 és Íntimes i quadrets, que la mateixa font situa després que el seu germà Joaquim Maria Bartrina, a qui admirava molt, s’hagués fet un nom. El 1910 se’n va publicar una selecció de Poesies a «Lectura Popular». També va traduir obres de Goethe, Chateaubriand, Longfellow i alguns felibres, i, segons l’Enciclopèdia, se sap que va escriure una comèdia de màgia i una versió en vers de la llegenda del comte Arnau.

Als Jocs Florals de Barcelona va guanyar la flor natural el 1886, i hi va fer de mantenidor el 1885, el 1894 i el 1910. Altres certàmens també el van premiar sovint, com els Jocs Florals de València i el de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida. Fill d’un comerciant valencià, formava part del Centre de Lectura de Reus, entre altres entitats, i va col·laborar en les seves publicacions i en altres de la ciutat, com el Diario de Reus, i també en revistes de Barcelona, com La Renaixença i La Il·lustració Catalana.