Josep Gandia Casimiro

Qui és Josep Gandia Casimiro

La fitxa de Tres i Quatre condensa Dentadura postissa (1975) en una línia: «l’esmussament d’una consciència femenina esdevé pròtesi literària». La presentació del llibre hi compta materials de quatre procedències, que Josep Gandia Casimiro fa servir amb intenció irònica: el terror, el còmic d’historieta, el melodrama romàntic i la crònica de succeïts, i avisa que, malgrat els elements irreals, no és una obra fantàstica. La narradora és la Jacinta, que segons l’editorial no arriba a saber què la porta al fracàs, si el món o la seva pròpia imaginació. El Diccionari de la literatura catalana (DLC) qualifica la novel·la d’«innovadora».

El DLC, consultat el 2026, el presenta com a dramaturg i narrador; va néixer a València el 1945. El 1972 va guanyar l’Ignasi Iglésias i el premi València, cadascun amb una obra de teatre, i a la seva obra dramàtica el diccionari hi posa Escenes obscenes d’un espill de dones (1983), escrita amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton (1984). Entre les novel·les, al costat de Dentadura postissa, hi compta Crònica dement (1983). D’El cortesà (1989), Tres i Quatre explica que se situa a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, quan eren virreis, i que reprèn dues obres d’aquell moment, del segle XVI, amb una mirada brechtiana: El cortesano (1561), de Lluís del Milà, i «la literatura de Joan Ferrandis d’Herèdia». El diccionari també recull que va ser responsable de la darrera etapa de la revista Trellat, que va dirigir el Teatre Estable del País Valencià i que ha fet crítica d’espectacles teatrals; en el cinema, li atribueix el curt Sega cega.