Marc Granell

Qui és Marc Granell

Els quaranta anys de poesia que Marc Granell (València, 1953) va recollir el 2017 a Poesia completa 1976-2016 comencen amb un premi. El 1976, als vint-i-tres anys, va guanyar el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre amb Llarg camí llarg, que es va publicar l’any següent amb una bona rebuda de la crítica. La biografia de l’AELC hi sent «una veu subtil i madura que s’endinsa als camins difícils de la passió i del dolor».

Després d’aquell llibre en van venir d’altres: Notícia de la tribu (1978), Refugi absent, que va treure Llibres del Mall, i Materials per a una mort meditada, amb què va guanyar el premi Ausiàs March el 1979. Del 1981 és Exercici per a una veu, en què Josep Maria Sala-Valldaura, segons l’AELC, va saludar la intensitat lírica i social, i més endavant van arribar Fira desolada (1991) i Versos per a Anna (2003), entre altres títols. Poesia reunida (2000) en va recollir tot el que tenia publicat fins aleshores. En paral·lel ha escrit poesia per a infants, amb llibres com L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes (1999) o Oda als peus i altres poemes (2008); l’antologia La vida que creix (2015) li va valer el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de literatura infantil.

La traducció és el seu ofici. Entre els autors que ha traduït hi ha Alberto Cavallari i Vicent Andrés Estellés, i n’ha fet versions d’Erich Fried i de Brecht en col·laboració; la seva poesia, al seu torn, s’ha traduït al castellà, al gallec, a l’italià i al portuguès. També ha fet d’editor: entre el 1986 i el 1989 va estar al capdavant de «Gregal Poesia», del Consorci d’Editors Valencians, i més tard se n’ha ocupat d’altres, com «Poesia Tàndem», amb Francesc Calafat.

Aquesta feina d’editor va començar a la revista Cairell (1978-1981), on va ser membre del consell de redacció. L’AELC situa els inicis de la generació dels setanta a València en aquesta revista, en els Premis Octubre i en una antologia del 1974, Carn fresca. El 1980 Granell ja figurava a les dues antologies que, segons la mateixa font, marcarien aquella generació: la de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura i la de Joaquín Marco i Jaume Pont. Abans, a la Universitat de València, havia començat Filosofia i Filologia, sense acabar cap de les dues carreres, i s’havia mogut pels ambients poètics universitaris. Ha rebut quatre vegades el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el reconeixement a la trajectòria li ha arribat amb el Premi Plaça del Llibre i el primer Premi Roís de Corella de Gandia, tots dos el 2017, i amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2021).