Josep Maria Salrach

Qui era Josep Maria Salrach

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) considera Josep Maria Salrach «un dels principals referents i coneixedors de la història medieval de la Corona d’Aragó i dels Països Catalans». Entre els projectes que va impulsar hi ha la col·lecció Catalunya Carolíngia, que reuneix milers de documents catalans d’abans de l’any 1000 i que havia començat Ramon d’Abadal el 1920. Amb M. Aventín va publicar Els orígens històrics (1977), i amb E. Duran, el volum Dels orígens a 1714 (1980) de la Història dels Països Catalans. El procés de feudalització (segles III-XII) (1987) era el segon volum de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar. Altres llibres seus són La fam al món. Passat i present (2009), El procés nacional de Catalunya (segles VIII-IX) (1981), Catalunya a la fi del primer mil·lenni (2000) i Justícia i resolució de conflictes a la Catalunya medieval. Col·lecció diplomàtica (segles XI-XII) (2018 i 2024). El palmarès dels premis Crítica Serra d’Or de la mateixa enciclopèdia li dona el de recerca del 1979, per El procés de formació nacional de Catalunya.

Del 1993 fins que es va jubilar, el 2015, Salrach va ser professor de la Universitat Pompeu Fabra. Abans havia ensenyat història medieval a la Universitat de Barcelona, on s’havia doctorat el 1974. Com a director, la GEC li atribueix dues obres de diversos volums, una Història de Catalunya en sis (1978-79) i una Història universal en deu (1980-83), i també Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió. Segles IX-XIV (2017), Història agrària dels Països Catalans (2004), La formació de la societat feudal: segles VI-XII (1998) i Història Medieval de Catalunya (1998). Va néixer a Llinars del Vallès el 1945 i va morir a Barcelona el 2025.