Josep Pere Peyró

Qui és Josep Pere Peyró

Quan els paisatges de Cartier-Bresson (1995) és una de les obres que Josep Pere Peyró va estrenar a mitjan anys noranta, com La trobada (1994) i Una pluja irlandesa (1995); amb la versió castellana d’aquesta última va guanyar el premi de la Crítica del Festival de Xile. La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) també data el 1995 Nina, però precisa que no es va estrenar fins al 2001, a Sitges. Segons la bibliografia de la GEC, el text de Quan els paisatges de Cartier-Bresson es va publicar a Barcelona el 1996, i el volum s’obre amb unes pàgines de M. Ordóñez titulades «J.P. Peyró: el misteri polièdric». Dels textos que va estrenar després, Deserts (1996) va rebre el premi de la Crítica al millor text de la temporada 1996-97, i Les portes del cel (2004), el Crítica Serra d’Or de teatre 2005; la GEC hi afegeix Maleïts (1998), Pàgines blanques (2003) i La vida lluny dels Poetes (2009). En castellà va escriure, entre d’altres, Sueño (1986), premi Llorenç Palminero de València, i Infinito (1989).

Com a autor, l’enciclopèdia el fa debutar el 1992 amb La parella és…, a la dotzena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, i esmenta també Yage, de la Borsa del Centre Dramàtic del 1993. Al costat de l’escriptura, Peyró, nascut a Palma el 1959, va fundar companyies com Morel Teatre (1985), Pere Peyró (1996) i La Invenció (2000), entre el 1988 i el 1991 va ser al Laboratori Actoral del Teatro Fronterizo, i a la Sala Beckett va coordinar el Taller de Dramatúrgia Textual. Havia estudiat interpretació a Palma i a Barcelona entre el 1984 i el 1990, i, segons la GEC, és sobretot en aquestes dues ciutats on després va treballar. També va escriure per a la televisió, com a guionista d’El cor de la ciutat, de TV3.