Jaume Mateu i Martí

Qui és Jaume Mateu i Martí

Can Gazà, que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) descriu com un institut palmesà contra l’exclusió social nascut el 2003, dona el subtítol d’El preu de la vida mòlta. Diari de Can Gazà (2017), el dietari de Jaume Mateu i Martí que acompanyen fotografies de Fiona Mersh. La mateixa enciclopèdia, consultada el 2026, el feia cooperant i president d’aquell institut. El pròleg, que Lleonard Muntaner reprodueix, el signa Jaume Santandreu i Sureda, que hi llegeix un «aplec de poemes en prosa» i el data entre l’estiu del 2008 i la primavera del 2016. Un altre llibre de la mateixa editorial, Climent Garau. Un fil de memòria (2008), és la biografia del farmacèutic que el 1970, segons la presentació, va passar a presidir l’Obra Cultural Balear (OCB); Mateu va presidir la mateixa entitat del 2005 al 2018, segons la GEC.

Bunyola, on va néixer el 1957, és el poble del Col·lectiu Cultural Sitja – Es Castellet, que la GEC data el 1986 i del qual el compta entre els socis fundadors; l’enciclopèdia el presenta com a «activista cultural i escriptor» i hi anota la professió d’administratiu. Com a autor va obtenir dues vegades el premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, amb els poemaris Botons de foc (1987) i El color del diumenge (1995), posteriors a Enderrocaments abissals (1984). En prosa, la GEC i la nota de l’editorial coincideixen en dos premis de novel·la, l’Alexandre Ballester per La Pietà (2003) i el Pare Colom per El balancí de la mare (2005); l’enciclopèdia hi afegeix el Vila de Bunyola per les narracions de D’eben i mel (1986). De La Pietà, Lleonard Muntaner en diu que fa entrar el lector en «el temps esquerp d’un món àrid marcat pel fanatisme»; el fragment que en tria gira entorn d’una estampa que un brigadista havia regalat a en Macià i que aquest es va endur en tornar de la presó, acabada la guerra.