Andreu Vidal Sastre

Qui era Andreu Vidal Sastre

La traducció dels Poemes de Paul Celan que Andreu Vidal va fer amb Karen Müller va sortir el 2000, dos anys després de la seva mort. La biografia de l’AELC la fa venir de la seva manera de treballar: tornava una vegada i una altra sobre els propis poemes, i en diu que era una depuració formal «que el durà anys més tard a traduir a Paul Celan». L’any abans havia aparegut el recull pòstum Ad vivum, i el 2008 Edicions del Salobre va publicar Obra poètica i altres escrits, a cura de Karen Müller i Margalida Pons, que per voluntat de l’autor aplega tots els poemaris des de Llibre de les virtuts (1980).

L’animal que no existeix (1993) havia guanyat el premi Carles Riba de poesia 1992, i Necròpsia (1984), el Ciutat de Palma de poesia 1983. Tots dos són, segons el pòrtic, d’entre els set reculls que va publicar després dels dos primers, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic, que havien sortit quan tenia divuit anys; el 1978 hi va afegir Exercicis de despoblació. Els dies tranquils (1988), finalista del premi de la Crítica Cavall Verd el 1989, porta el mateix títol que la sèrie d’articles que el 1985 havia publicat a El Día de Baleares; en aquest diari i al Diario de Mallorca hi va escriure el 1985 i el 1986. Àngel Terron i ell van portar fins al 1982 la col·lecció de poesia Tafal, i fins al 1979 Vidal va dirigir, editar i dissenyar els sis volums de La Musa Decapitada; el 1982 i el 1983 es va ocupar també del disseny gràfic de la revista Latitud 39.

Havia nascut a Palma el 23 de gener de 1959. Delineant de professió, va començar-ne els estudis el 1974 i va treballar en tallers d’arquitectura. També feia fotografies: el 2000 el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma en va exposar una selecció, triada pel seu amic Miquel Martorell. Va morir a Palma el 20 d’agost de 1998.