Miquel Mas Ferrà

Qui és Miquel Mas Ferrà

Entre el 1996 i el 2004 Miquel Mas Ferrà va publicar tres novel·les que l’Enciclopèdia Catalana llegeix com una trilogia: Camí de Palau (1996), premi Andròmina del 1995, La Rosa d’Hivern (1999) i Riberes de Plata (2004). Segons la mateixa font, hi queda reflectida l’evolució social i política de les Illes Balears entre el 1923 i el 1999. La biografia de l’AELC comenta les dues primeres. De Camí de Palau diu que és «una confessió en veu alta» de dos personatges, un crític literari «que se sent impotent per a la creació literària» i la seva esposa. La Rosa d’Hivern, finalista del premi Sant Jordi el 1998, torna als anys d’abans de la Transició, que l’autor havia viscut de jove, i l’AELC veu en Rosa Marsans «el símbol d’una rebel·lia equívoca».

Entre el primer llibre i la trilogia, l’Enciclopèdia hi situa L’Àngel Blau i L’Ocell del Paradís (1992), que segons l’AELC van quedar totes dues finalistes del premi Ciutat d’Alzira. La primera gira al voltant de la investigació d’un periodista, Amadeu, sobre un cop d’estat que es prepara des d’una entitat cultural maçònica. Charlie Parker és l’«emblema existencial» del saxofonista Horaci Borges, protagonista de la segona, que passa a Barcelona i a Nova York; l’AELC la relaciona amb els anys en què l’autor havia tocat en dues bandes i amb dues pel·lícules, Bird i Round Midnight. La mateixa pàgina explica que després d’aquestes novel·les l’autor va voler canviar de rumb, cap a la introspecció psicològica dels personatges, i hi situa Camí de Palau. El primer llibre havia estat Massa temps amb els ulls tancats (1977), premi Joan Ballester, i la biografia recull que, segons «els que més el coneixen», la lectura d’Els carnissers, de Guillem Frontera, un dels seus «més grans inductors», va ser decisiva perquè es posés a escriure. El 1985 va publicar un recull de poemes.

L’Enciclopèdia defineix la seva obra com a «gairebé exclusivament novel·lística, de fort accent realista». Dels llibres posteriors a la trilogia, en cita Llums de tardor (2017) i El cel dins la memòria (2008), guanyador del premi Llorenç Villalonga del 2007, que descriu com una ficció amb «un fort component de denúncia social». La mateixa font en recull col·laboracions a la premsa diària, a l’Última Hora i al Diari de Balears, i explica que el 2002 va ser a Oxford, al Simposi sobre Literatura Ibèrica, com a representant de les lletres de les Balears. Va néixer a Palma el 24 de juny de 1950.