Guillem Frontera

Qui era Guillem Frontera

Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945) va entrar a la narrativa molt aviat: amb vint-i-tres anys va guanyar el premi Ciutat de Palma Gabriel Maura amb Els carnissers (1968), i hi posava al centre del relat el turisme com a força que estava capgirant l’illa.

Venia del seminari seràfic de la Porciúncula, dels franciscans de la TOR, uns anys que li van deixar tocada per sempre la manera de mirar la religió. El català i la seva literatura els va aprendre sol, freqüentant ambients que en aquell moment s’havien de moure d’amagat, i se l’ha comptat entre la generació dels setanta. Als vint anys havia engegat i dirigia la col·lecció de poesia La Sínia, on van sortir A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966).

Després va deixar el vers per la prosa i ja no la va abandonar: Cada dia que calles (1969), Tyrannosaurus (1977), on tornava als abusos del seminari, Les estrelles suaus de primavera i La ruta dels cangurs (1979) —la primera novel·la negra escrita per un autor mallorquí—, Una dolça tardor (1983), Un cor massa madur o el recull de contes Galeria d’ombres (1983). Amb La mort i la pluja es va endur el premi Mercè Rodoreda del 2007 i el de la Crítica Serra d’Or, i s’hi va obrir una etapa d’allò més productiva: Si una nit penses en mi (2011), L’adéu al mestre (2013), Sicília sense morts (2015), que IB3 va convertir en sèrie el 2022, i La vida dels cossos (2019).

Fora de la ficció, va exercir de crític d’art, va comissariar exposicions i va dirigir la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears; des del 2011 era acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma. També va escriure guions, va portar a l’escena textos de Llorenç Villalonga i no va deixar mai els diaris: el Diari de Balears, l’Última Hora, l’Ara Balears.

El 2007 li van donar el premi Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear i el 2023 el premi Trajectòria a la Creació de Tiana Negra. Va morir a Palma el desembre del 2024, als setanta-nou anys.