Valentí Puig

Qui és Valentí Puig

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, del qual Valentí Puig havia estat membre entre el juny del 2012 i el desembre del 2014, li va concedir el 2018 el Premi Nacional de Cultura. L’Enciclopèdia Catalana el presenta com un articulista destacat: ha escrit a El País, a La Vanguardia, a El Temps, al Diario de Mallorca i a l’ABC, que el va tenir de corresponsal a Londres del 1990 al 1993. Segons la mateixa font, als articles i als assaigs «reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor». En castellà ha publicat sobretot assaig de pensament polític i de literatura, com Moderantismo (2008), i també llibres de viatges i biografies.

L’Enciclopèdia fa començar la seva trajectòria literària amb Bosc endins (1982), i a partir d’aquell llibre de proses li compta una obra abundant d’assaig i de memòries. Hi ha dietaris com Matèria obscura (1991), que presenta com una «continuació evolutiva» de Bosc endins, Annus horribilis, premi Crítica Serra d’Or del 1993, Cent dies del mil·lenni (2001) i Porta incògnita (2003). Un altre, L’home de l’abric, premi Josep Pla del 1998, recull impressions sobre Josep Pla i la seva obra, que també són el tema del Diccionari Pla de literatura (2001). La mateixa font diu que l’assaig L’os de Cuvier. Cap a on va la cultura catalana (2004) va ser «més polèmic», i que després d’aquell llibre va reprendre l’autobiografia: La bellesa del temps (2017), Dones que dormen (2015), Rates al jardí (2011).

Com a novel·lista, l’Enciclopèdia en destaca la producció abundant que va de Complot (1986) a La vida és estranya (2014), amb Barcelona cau (2012), La gran rutina (2006), premi Sant Joan, Primera fuga (1997) i Somni delta (1987), premi Ramon Llull. Maniobres privades (1999) li va valer el premi de la Crítica de narrativa catalana, i abans de tot això, el 1983, havia publicat un recull de narracions, Dones que fumen, que segons la font va ser la seva primera obra de ficció en prosa. També és poeta, amb reculls com La segona persona (2020), Altes valls (2011) o L’estiu madur (1985).

Va néixer a Palma el 1949 i va estudiar filosofia i lletres a Barcelona.