Vicent Penya

Qui és Vicent Penya

Desig de terra, el recull amb què Vicent Penya va guanyar el 1997 la primera convocatòria del premi de poesia Agustí Bartra Ciutat de Terrassa, el va editar Edicions 62. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autor segons el crèdit del pòrtic, són la font de tota aquesta fitxa, i la llista de premis de poesia hi continua amb l’Ibn Hazm de Xàtiva del 2008 per Homèrides, el Vila de Nules del 1998 per De la casa estant, el Roís de Corella de València del 2011 per Llibre de les enrònies i, més endavant, el d’Alfara, l’Antoni Prats de Sueca i l’Antoni Matutano d’Almassora, entre altres. El pòrtic destaca, a més, El joc (2002). Abans de la poesia, però, els premis havien estat de narrativa: la llista comença pel Vila de Puçol del 1986.

El 2003, L’Aljamia, la revista de literatura que havia fundat el 1991 amb Manel Alonso, entre altres, va rebre el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura. La revista va tenir una col·lecció de llibres, que Penya va dirigir des del 1999, i unes separates de poesia, els Quaderns de Rafalell; la biografia diu que als anys noranta van servir per donar a conèixer «les noves generacions d’escriptors» valencians i d’arreu dels Països Catalans. Amb Alonso va organitzar també, des del 1991 i amb el patrocini de Rafael Serena, les tertúlies Les Nits Màgiques del Django’s i el premi de poesia que en portava el nom, i amb ell i cinc persones més va fundar el col·lectiu Alba M., amb el nom del qual es va publicar la novel·la Jo també la vaig conèixer. Va col·laborar a Saó, El Punt, Levante i El Temps, i va reunir articles a L’altura i les circumstàncies (2007).

La biografia dona com la seva primera obra Helena, una novel·la apareguda a finals del 1995. El pòrtic hi afegeix les novel·les Rama (2005) i La perseverança (2003), aquesta premiada el 1997 amb el Joan Fuster d’Almenara, i el recull de narracions Els somnis possibles. Per a infants i joves va publicar, entre altres, El Xicot de la Taca i Sac de Panxa (2006), premi de teatre infantil Vila de Massamagrell, L’última victòria de Tirant lo Blanc (2008) i Mireieta busca les notes (1998). El 1990 va començar a treballar a l’administració com a tècnic lingüístic; abans havia fet classes de tecnologia en formació professional, i el 1985 havia acabat enginyeria tècnica industrial a la Politècnica de València. Va néixer a Rafelbunyol el 1961.