Josep Lozano

Qui és Josep Lozano

Josep Lozano va començar per la poesia, segons l’Enciclopèdia Catalana: van aparèixer composicions seves en antologies com Els darrers (1973) i Carn fresca (1970), i el 1972 va publicar Poemes Home-Terra. Després es va passar a la narrativa, i el 1979 la novel·la Crim de Germania li va donar el premi Andròmina, al qual es van afegir el de la Crítica del País Valencià (1980) i el Crítica Serra d’Or (1981). La mateixa font considera que aquell llibre va ser «una veritable fita dins la narrativa moderna al País Valencià».

El 1991 van sortir dues novel·les més: Ribera, premi Ciutat d’Alzira del 1990, i Ofidi, premi Prudenci Bertrana. Més endavant han vingut Mut de la campana, del 2003, i La fràgil memòria, del 2024. En narrativa breu té tres reculls, que van d’Històries marginals (1982) a Després de les tenebres i altres narracions (2013), passant per Laodamia i altres contes (1986). El cavallet de cartró (1984) va guanyar el Tirant lo Blanc, i la Generalitat de Catalunya el va distingir com a millor llibre infantil del 1985. El 2014 va publicar un poemari, L’Albufera. Pallus Naccararum.

Va traduir obres de J. Green, Flaubert i Stendhal entre el 1991 i el 1994, i ha escrit guions per a la televisió i el cinema, com els dels curtmetratges Les dents i Cascall. Ha col·laborat en revistes literàries, el 2006 va fundar Aljannat. Revista d’Estudis Locals d’Alginet i va promoure la Festa Estellés. Nascut a Alginet el 1948, es va llicenciar en lletres modernes a París el 1976 i es va doctorar a la Universitat de València el 2008.