Toni Mollà
Toni Mollà (Meliana, 1957) va treballar a Radiotelevisió Valenciana del 1989 al 2013 i va escriure sobre sociolingüística i comunicació, del Curs de sociolingüística (1987-1989) a Les llengües de demà (2026). El Diccionari de la literatura catalana diu que va conrear especialment el dietarisme, amb Espill d'insolències (2001) com a obra premiada, i li recull dos llibres al voltant de Joan Fuster.
Llibres de Toni Mollà
Qui és Toni Mollà
Dels dietaris de Toni Mollà que dona el Diccionari de la literatura catalana (DLC), el més antic és Espill d’insolències (2001), que va obtenir el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta, i el més recent, El tercer toc (2022); entremig hi ha Més enllà de San Francisco (2010), Un adéu a la tribu (2012) i Tot entra en el pes (2018), a més d’un text autobiogràfic, Al pas dels dies. Quadern d’entretemps (2007). Segons el diccionari, és un gènere que «ha conreat especialment». A la bibliografia del DLC, Joan Fuster surt en dos títols separats per vint-i-cinc anys: el 1992, com a interlocutor del llibre de converses Joan Fuster: converses inacabades, i el 2017, com a tema d’Escrits contra el silenci. A propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster, que el diccionari situa entre les obres d’assaig posteriors, al costat de La desconnexió valenciana (2014). El 1996 havia publicat El genovès, on va contar la vida de Paco Cabanes, jugador de pilota, i el 2024 va signar amb Joan-Carles Martí Sobretot, que perda el Madrid.
La sociolingüística és l’altre eix del que va publicar Mollà, nascut a Meliana el 1957 com a Antoni Mollà i Orts. Els tres volums del Curs de sociolingüística (1987-1989) els va escriure en col·laboració, el primer amb Carles Palanca i el segon i el tercer amb Amadeu Viana. El 1993 va sortir un estudi lingüístic, La llengua als mitjans de comunicació, i a partir de l’any següent el DLC li recull una sèrie de llibres de sociolingüística i comunicació: La utopia necessària (1994), Manual de sociolingüística (2006), Quina política lingüística? (2008), Quina televisió pública? (2009), La llengua de la plaça (2017) i Les llengües de demà. Entre el negoci i els algoritmes (2026). Del 1989 al 2013 va treballar a Radiotelevisió Valenciana: del 1997 al 2004 va ser al capdavant de la Unitat d’Estudis i Prospectiva, i després, cap de Planificació de la Direcció. Paral·lelament es va formar a la universitat —la llicenciatura en periodisme a l’Autònoma de Barcelona el 1997 i, deu anys més tard, el doctorat en sociologia i antropologia social a la Universitat de València— i va fer classes a la Universitat de València com a professor associat a partir del curs 2001-02. El 2011 va ser professor visitant a la Brown University.
Premis i lectures a classe
Si t'agrada Toni Mollà, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.




