Manuel Joan i Arinyó

Qui és Manuel Joan i Arinyó

Tres i Quatre presenta Han donat solta als assassins (1985) amb una frase que atribueix a «algú», «potser el mateix autor»: que és «el llibre més pervers i mala bèstia de tota la història de la literatura catalana». La presentació de l’editorial no en dona l’argument: es limita a advertir, per la cruesa amb què hi tracta el sexe i la violència, que el llibre «pot ferir greument la sensibilitat del lector». És un dels títols de la trajectòria de narrador que Manuel Joan i Arinyó va emprendre, segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), després d’haver començat amb la poesia. L’enciclopèdia hi recull, entre altres, el premi Ciutat de Benissa per El colp (1982), el Sant Joan del 1988 per Les nits perfumades (1989) i el Narcís Oller del 1991 per Contra sentit (1994). Hi consten també títols com Stress (1985), Nobel (1993), Castell absent (1995), El cas Torreforta (1999) i Escuma de mar (2004).

La poesia hi va ser primer. Bateguen els desigs (1981) li va valer el premi Amadeu Oller aquell mateix any, i l’enciclopèdia hi afegeix reculls com Octosíl·labs del més enllà (1983) i Crims (1982); el 1999 va reunir els seus versos a Plany de l’home llop, que porta el subtítol d’«obra poètica completa». També va escriure per als lectors més joves: per a infants, llibres com El llop cento i companyia (1992) o Nedar i guardar la roba (1991), i per a joves, Linda i Roger (1997) i Que dur és ser guapo! (1998). La GEC el fa, a més, coautor d’un muntatge teatral, Tu rai que vius bé! (1992).