Josep Maria Palau i Camps

Qui era Josep Maria Palau i Camps

Josep Maria Palau i Camps va presentar l’inspector Jaume Arbós a Assassinat al Club dels poetes (1983), una novel·la que Televisió de Catalunya va adaptar en tretze capítols i que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que en remarca les reedicions, compta entre «les seves obres més llegides». Josep Mas i Vives, que la va prologar, la volia «a tots els quioscs» i en els canals de la literatura de masses. Arbós, un detectiu mallorquí segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), torna a Paisatge de dunes (1987), Mort damunt la gespa (1991), L’inspector ensopega (1988), Unes lligacames negres (1996) i Un cadàver desconcertant (1994), i encara a dos llibres que van sortir quan l’autor ja era mort: Escac a la dama (2001), on Antoni Serra, al pròleg, feia l’escriptor i el personatge «quasi bé germans bessons», i Quinze dies d’excedència, que l’AELC data el 2014. Per a l’associació, els models d’aquestes novel·les «de lladres i serenos» eren Simenon i Agatha Christie. Abans d’Arbós hi havia hagut Els trasplantats (1963), premi Ciutat de Palma el 1962, que la GEC qualifica de novel·la realista i que tenia per argument, segons l’AELC, «una dura crítica a la situació dels immigrants». La mateixa enciclopèdia inclou a la seva narrativa una novel·la psicològica, Aquesta mena d’amor (1985), una de rosa, La dama del país del sol (1989), i El sol surt al crepuscle (1993), que tracta la Guerra Civil. L’AELC hi veu el propòsit d’escriure «la memòria del seu temps» i el retrata crític «amb la Guerra Civil i amb el franquisme, però també amb la societat mallorquina».

Unes quantes espècies d’escarabats exclusives de Mallorca estan dedicades a Palau i Camps: la biografia de l’AELC explica que les hi van dedicar per les exploracions amb què havia reunit material per al Museu Balear de Ciències Naturals de Palma, sobretot curculiònids. Havia estudiat ciències naturals, va ser un dels socis fundadors de la Societat d’Història Natural de les Balears, i el pòrtic de l’associació el presenta, a més d’escriptor, com a botànic i entomòleg. A la literatura hi havia entrat pel teatre: Portes obertes (1949), un drama costumista segons la GEC, el va escriure amb Martí Mayol, i S’ha venut un home es va endur el premi Ciutat de Palma de teatre del 1956. Mas i Vives el presentava el 1983 com un «autor teatral enfrontat amb l’“Artis” quan aquesta companyia era l’única possibilitat d’estrenar a Mallorca». El 1951, l’any de Mosaic d’espurnes, Manuel Sanchis Guarner el va incloure a l’antologia Els poetes insulars de postguerra; la GEC atribueix a aquest llibre i a D’Orient i d’Occident (1959) un caràcter «humorístic i sentimental». La biografia de l’AELC diu que més endavant es va concentrar a traduir poesia, sobretot de Robert Graves: per Dos poemes el 1961 i per Symptoms of love el 1972 va guanyar el premi de l’Anglo Catalan Society als Jocs Florals, i la GEC data el 1986 la seva versió de Símptomes d’amor. Palma és el tema de Carrers, places i un rellotge (1959), un llibre de costums, i el 1988 va publicar l’assaig Tendència de la novel·lística catalana actual. Nascut a Barcelona el 1914, vivia a Palma des del 1941, on la GEC el fa gestor turístic de professió i l’AELC el situa en una agència de viatges. A l’Obra Cultural Balear en va ser vicepresident, i a l’AELC, vicepresident per a les Illes del 1985 al 1988.