Enric Vila i Casas

Qui era Enric Vila i Casas

«Les intrigues del Compromís de Casp, des de l’aguda mirada del defensor de Frederic de Luna»: és tota la presentació que Viena Edicions fa de Bernat el Coix, una de les novel·les i narracions que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) atribueix a Enric Vila i Casas. Segons la GEC, va començar a escriure tard, i en aquest apartat de la seva obra hi ha també Elisenda (1985), El gos del cantant (1986), Talgo Simfonia (1988), Príncep de Roma (1989), El brunzir del temps (1994), premi Fiter i Rossell, i Gent de l’illa (1995). L’enciclopèdia hi suma la crònica Àlbum de família (1984), un llibre de viatges a Síria i Jordània (2001) i els assaigs polítics Delenda est Catalonia (2008) i Ara és l’hora, catalans! (2009), i diu que amb Francesc Candel va signar Memòries d’un burgès i un proletari.

Vila i Casas va néixer a Barcelona l’1 de març de 1924 en una família burgesa, segons Viena Edicions, de fabricants tèxtils i de professionals liberals, i l’editorial diu que va exercir d’advocat més de cinquanta anys. Era germà d’Antoni Vila i Casas, empresari i mecenes, i va ser vicepresident de la Fundació Vila Casas. Va morir a Barcelona el 13 de març de 2015, i l’anuari de l’Enciclopèdia d’aquell any el va incloure entre les absències de la literatura catalana, com a «escriptor i advocat».