Gisela Pou

Qui és Gisela Pou

Tres veus s’alternen a Els tres noms de la Ludka (Columna, 2023), de Gisela Pou: les de la Ludka, l’Emma i la Isabel. L’editorial situa el punt de partida en un fet del 1946, quan van arribar a Barcelona més d’un centenar d’infants polonesos que els nazis havien segrestat i «sotmesos a un intens procés de germanització». La ciutat els va acollir, i s’hi va fundar «la primera escola polonesa», mentre se’n buscaven les famílies. La Ludka, de nou anys, n’és una, i segons Columna l’amistat amb l’Emma l’ajudarà a recordar el seu passat i a recuperar el nom.

La relació de guardonats de la Gran Enciclopèdia Catalana li dona el premi Crítica Serra d’Or del 2016, en literatura infantil i juvenil, per La noia de la mitjanit, un llibre que, segons la nota de Grup 62, consultada el 2026, també va ser finalista del Premio Hache. Abans de la literatura hi va haver la televisió: la nota, que la fa néixer a Castellar del Vallès el 1959, li compta vint-i-vuit anys de guionista, en sèries com Isabel, Sin identidad o El súper i en «gairebé totes les telenovel·les de TV3», de Poblenou a Com si fos ahir, i hi afegeix que està «especialment orgullosa» de Temps de silenci. Biòloga de formació i amb un màster de guió, dirigia el Laboratori de Creació de Guió Televisiu de la Fundación SGAE, i la nota diu que ja es dedicava només a escriure. Entre les seves novel·les hi ha Sense la mare, El silenci de les vinyes i La veu invisible (Columna, 2015), en què una infermera de l’Hospital de Sant Pau, la Cèlia, reconeix en una dona trobada inconscient a la platja la Martina Constants, «una amiga que va morir fa més de vint-i-cinc anys». Entre les infantils i juvenils, la nota en destaca també Palmira i l’efecte crisàlide, premi Atrapallibres.