Pasqual Alapont

Qui és Pasqual Alapont

Pasqual Alapont va escriure teatre i novel·la per a infants i joves, una obra que, segons l’Enciclopèdia Catalana, va tenir «gran èxit» i es va traduir a diverses llengües. Seleccionada per The White Ravens, de la Internationale Jugend Bibliothek, L’ovella negra (2001) va obtenir el premi Edebé de literatura juvenil i el Crítica Serra d’Or, i també es va publicar en altres llengües. Amb altres novel·les juvenils va guanyar el Ciutat d’Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil 1999 (Menjaré bollycaos per tu, 2000), el Protagonista Jove (L’infern de Marta, 2003) i el Gran Angular 2012 (El racó de Penèlope, 2012). El premi més antic que l’article li registra és l’Enric Valor de narrativa juvenil 1984, per Mitjacua i la sargantana del mar, escrita amb Antoni Torregrossa i publicada el 1985. Entre els altres títols de narrativa per a aquest públic, l’article en recull No sigues bajoca! (1986), Pipistrellus pipistrellus, set dies en la vida d’un quiròpter (1994), Cagadets de por (2004) i El quadern taronja de Morgana (2009). Per a l’escena infantil i juvenil va escriure, entre d’altres, Els viatges de Marco Polo (1996), Beatrius (1997), que havia rebut el premi Micalet de teatre el 1996, i Això era i no era (1998).

Nascut a Catarroja el 1963, va estudiar geografia i història a la Universitat de València, i va treballar en el món de les lletres des de dues bandes, la creativa i l’empresarial: l’Enciclopèdia el presenta com a editor, actor, traductor, guionista, novel·lista i dramaturg, i considera aquest recorregut «singular en el gremi de les lletres». Per a adults va publicar novel·les i teatre. Tota d’un glop (2003) va obtenir el premi Joanot Martorell 2002, i El mal que m’habita (2018), el premi València de narrativa en valencià 2017; entre totes dues, l’article hi afegeix Con los pelos de punta (2004). Les peces teatrals per a adults que hi consten són Currículum (1998), escrita amb Carles Alberola, Tres tristos traumes (2000) i Pell de corder. Una teoria sobre això (2005).