Manuel Lladonosa

Qui és Manuel Lladonosa

Progrés i República. Miquel Ferrer i Garcés (1816-1896), que Pagès Editors va publicar el 2018, és la biografia d’un dels dirigents republicans lleidatans del segle XIX, i al pròleg Pere Gabriel explica que Manuel Lladonosa hi havia treballat més de deu anys. Segons Gabriel, el llibre segueix Ferrer des del liberalisme inicial fins al republicanisme federal, dona la paraula al mateix biografiat i als altres republicans de la ciutat, i acaba sent també un relat de la Lleida del vuit-cents; un dels fils que hi destaca és la necessitat d’estendre l’educació per construir una cultura política democràtica. La Universitat de Lleida situava la recerca de Lladonosa en tres camps: el nacionalisme català, el moviment obrer i la Lleida contemporània, i l’Enciclopèdia Catalana el presenta com a estudiós del sindicalisme català. Entre els seus llibres hi ha El Congrés de Sants (1975), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988) o Sindicalistes i llibertaris: l’experiència de Camil Piñón (1989), al costat de Carlins i liberals a Lleida (1833-1840) (1993) i La Guerra del Francès a Lleida (2008). Amb la seva filla, la sociòloga Mariona Lladonosa, va signar Una nova cultura per al poble (2022), sobre el Congrés de Cultura Catalana, que el palmarès dels premis Crítica Serra d’Or registra com a guanyador en recerca aquell any.

Nascut a Lleida el 1946, va començar a fer classes d’història als estudis universitaris de la ciutat el 1972. Segons la UdL, hi va ser catedràtic d’història contemporània, degà de la Facultat de Lletres i director del departament d’Història, i en va ser professor emèrit fins al 2016; l’Enciclopèdia no dona les mateixes dates de càtedra. El 2018 va ser el primer docent de la UdL que va rebre la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives, i el rector Roberto Fernández el va definir aleshores com un home amb «tres professions: ciutadà activista, historiador i universitari». Té també la Creu de Sant Jordi (2005) i el premi Jaume I d’actuació cívica (1999), segons l’Enciclopèdia. La UdL i l’Enciclopèdia coincideixen a destacar-ne la vida associativa: la presidència de l’Ateneu Popular de Ponent i de l’Orfeó Lleidatà, la col·laboració amb el Grup Francesc Eiximenis i amb l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida, i, des del 1992, la presidència del Patronat Municipal Josep Lladonosa i Pujol d’Alguaire.