Pere Rosselló i Bover

Qui és Pere Rosselló i Bover

Salvador Galmés va ser el tema de la tesi doctoral de filologia catalana de Pere Rosselló i Bover, dirigida per Joan Alegret i defensada el 1986 a la Universitat de les Illes Balears; el llibre que en va sortir és del 1988, i l’Enciclopèdia Catalana afegeix que va tenir cura de les obres completes de Galmés. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació de l’arxiu de l’autor segons el crèdit del pòrtic, hi sumen altres escriptors: Miquel Àngel Riera, sobre qui va publicar L’escriptura de l’home (1982) i Contra la destrucció imparable (2006), dedicat a la seva darrera narrativa, i les col·leccions del qual, El Turó i Tià de Sa Real, va passar a dirigir quan Riera va morir, el 1996; i Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver, les obres completes dels quals va començar a dirigir el 1999. De Llorenç Villalonga, l’Enciclopèdia en cita un estudi sobre Bearn o la sala de les nines (1993) i Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001). Entre els seus llibres hi ha també La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1998) i Ramon Llull en la literatura contemporània (2016), i l’Enciclopèdia el presentava com a codirector, per part de la UIB i amb Albert Soler, de la biblioteca Blaquerna d’estudis lul·lians.

La poesia la va començar quan encara era estudiant: el 1977 va guanyar el Ciutat de Palma amb Aplec de distàncies, que no es va publicar fins al 1981, i el Ciutat de Manacor amb Antologia, publicat el 1978. Als anys vuitanta van seguir L’hort de la lluna (1988) i Llibre de la selva i altres poemes (1983), que només esmenta l’AELC. Segons la biografia, van passar setze anys fins al llibre següent de poesia, El temps llençat al pou, que el 2004 va guanyar el Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí; el 2014 va publicar Illa Crucis. En aquells primers anys va formar part del consell de redacció de Latitud 39 (1981-1983) i va col·laborar a Reduccions, Blanc d’Ou i Cairell.

Per a infants, Les aventures d’en Tres i mig va guanyar el Guillem Cifre de Colonya del 1988 i es va publicar l’any següent; el 2002 ell mateix en va fer una versió teatral, que va dirigir Frederic Roda. Hi va afegir, entre altres, La vaca sàvia i altres contes en vers (2006), El fantasma del País del Vent (1992), que es va reeditar el 2018, i Memòries d’una planta (2006). L’Infern de l’Illa (2002) és una nouvelle satírica que el pòrtic presenta com un retrat de la Mallorca contemporània. A la UIB va començar a ensenyar el 1988 i en va ser catedràtic des del 2005; abans havia estat professor d’institut, amb les oposicions aprovades el 1982, i el 1978 s’havia llicenciat en filologia hispànica a Palma, en la delegació que hi tenia la Universitat de Barcelona. Va néixer a Palma el 6 de març de 1956.