Rosa Planas

Qui és Rosa Planas

Els llibres d’estudi de Rosa Planas giren al voltant de l’onomàstica, el judaisme i Ramon Llull, segons la seva pàgina a l’AELC, que porta la nota «Documentació i biografia: Rosa Planas» i és, per tant, informació de la mateixa autora. Els dos primers camps són els que la pàgina dona com a punt de vista de la seva crítica literària, amb títols com Literatura i Holocaust (2006) o Els malnoms dels xuetes de Mallorca (2003). A Llull, la pàgina li atribueix Ramon Llull i l’alquímia (2014) i Del Doctor Il·luminat al Doctor Fosc (2017).

Com a novel·lista, la pàgina li recull sis títols, de L’orador dels ocells (1999) a Nòmina encriptada (2014), que havia guanyat el premi Ciutat de Manacor del 2013. Abraham Savasorda (2001) va obtenir la primera edició del premi Alexandre Ballester de narrativa curta, i entremig hi ha La veu de la caputxa (2011), La ciutat dels espies indefensos (2006) i Les màscares de Florència (2004). Els primers llibres que hi figuren són de poesia, Regreso a Belvedere (1993) i, abans, Letras de Lluvia (1982), i en aquest gènere la pàgina hi afegeix Calendari íntim (2015).

Segons la mateixa pàgina, va néixer a Palma el 1957 i es va llicenciar a la Universitat de les Illes Balears, en filologia hispànica el 1979 i en filologia catalana el 1997. Va formar part del consell de redacció de Lluc, va ser secretària de redacció de Segell. Revista d’història i cultura jueves i ha escrit a la secció «Tribuna» del diari Última Hora, sobre cultura, actualitat i art, a més de reportatges sobre patrimoni. El 2015 l’associació Amics del Patrimoni la va distingir per la defensa que n’ha fet a Mallorca.