Rafel Ginard i Bauçà

Qui era Rafel Ginard i Bauçà

La Gran Enciclopèdia Catalana xifra en més de 50.000 els textos orals que Rafel Ginard i Bauçà va recollir per Mallorca entre els anys vint i els seixanta. Hi predominen les cançons curtes, però també hi ha balades, codolades i altres peces narratives. Ginard no en va anotar la música, precisa la mateixa font, que el té per un folklorista «molt valorat». D’aquesta recerca en van sortir els quatre volums del Cançoner popular de Mallorca (1966-75), i el 1960 ja n’havia publicat El cançoner popular de Mallorca, un llibre que l’Enciclopèdia presenta com una «descripció del seu treball de camp».

Franciscà a Artà des del 1913 i sacerdot des del 1924, Ginard també va ser poeta i prosista. Croquis artanencs (1929) és un recull de proses sobre el paisatge d’Artà. L’Enciclopèdia relaciona la seva poesia amb l’Escola Mallorquina i amb els models de la poesia popular, i hi troba el franciscanisme, el paisatge i el món popular; va ser premiat diverses vegades en jocs florals, i la seva Obra poètica es va publicar pòstumament, el 1995. Va escriure a Bellpuig, Llevant i El Heraldo de Cristo. Per a les Obras literarias de Ramon Llull (1948) va escriure la introducció al Llibre d’Evast e Blanquerna, i va prologar el volum XXI de les Obres de Ramon Llull. Segons la bibliografia de l’Enciclopèdia, Pere Rosselló i Bover li va prologar l’Obra poètica i li va dedicar Els camins de la cançó. Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà (1999).