Salvador Galmés

Qui era Salvador Galmés

Ramon Llull és, segons l’AELC, la figura que va fascinar Salvador Galmés tota la vida, i ja hi dedicava la primera obra, la Descripció de l’arribada i entrega del cadavre del Beat Ramon Llull, que barrejava història i invenció i que el 1899 va guanyar un certamen del Seminari de Palma. El 1911, de la mà de mossèn Alcover, va assumir la direcció de les Obres de Ramon Llull, l’edició que impulsava la Comissió Editora Lul·liana, i considerava aquella feina un «deure al nostre poble». D’aquesta dedicació surten també la biografia Vida compendiosa del Beat Ramon Llull (1915), encarregada per al sisè centenari del martiri, l’assaig Dinamisme de Ramon Llull (1935), que Miquel Batllori va traduir al castellà el 1948, i les edicions del Blanquerna i del Llibre de meravelles a la col·lecció «Els Nostres Clàssics» de Barcino. L’edició lul·liana el va enfrontar amb el mateix Alcover en un plet que va durar del 1919 al 1923, anys en què gairebé no va escriure res. Acabat el plet, els volums V a XX de l’edició els va transcriure i prologar «pràcticament tot sol».

Com a narrador, el punt de partida és Negrures, que el 1908 va rebre el premi extraordinari dels Jocs Florals de Barcelona i amb el qual es va situar entre els escriptors de l’Escola Mallorquina. El 1911 va publicar la seva única novel·la, Flor de card, que l’AELC qualifica de «novel·la psicològica d’una gran qualitat», i el 1923 va tornar a guanyar el premi extraordinari dels Jocs Florals, ara amb la narració La Dida. Per a l’AELC, la seva prosa «transmet generalment una visió tràgica del destí i de la vida humana». Les «contarelles» que anava publicant a la premsa, l’editorial Moll les va reunir després de la seva mort a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956), i el 1976 a La Dida i altres narracions, amb pròleg de Francesc de Borja Moll. Maria Antònia Oliver en va adaptar La Dida al teatre, i l’obra es va estrenar al Principal de Palma el 1996.

Galmés era sacerdot, ordenat el 1904, i durant vint anys va ser notari de la cúria eclesiàstica de Mallorca. Es va llicenciar en dret a Barcelona el 1907. Havia nascut el 1876 a Ses Sitges, una possessió de Sant Llorenç des Cardassar, en una família pagesa humil, i abans d’entrar al seminari de Palma va aprendre l’ofici de fuster. Antoni Maria Alcover havia estat mestre seu al seminari, i Galmés va col·laborar en el diccionari que dirigia i que més tard es diria Diccionari català-valencià-balear. Des del 1927 va traduir del llatí per a la Fundació Bernat Metge obres de Cató, Varró i Ciceró, en edició bilingüe. El 1936 va signar la «Resposta als catalans», i després de la guerra, segons l’AELC, va patir la repressió franquista i va tenir una presència pública discreta. Va morir al seu poble el 1951. Pere Rosselló Bover va tenir cura de les seves Obres completes, publicades entre el 1992 i el 2001.