Eusèbia Rayó

Qui és Eusèbia Rayó

Els dos volums de Reines de Mallorques. A l’ombra del poder, que la biografia de l’AELC defineix com a «biografies novel·lades» de les reines, van donar peu a una exposició itinerant, «Dones i reines de Mallorca. L’espai femení a l’edat mitjana», que Eusèbia Rayó va comissariar amb Jaume Llabrés Mulet i que es va veure en diversos municipis. Tot el que diu aquesta fitxa surt de les dues pàgines que li dedica l’associació, fetes amb documentació cedida per l’autora segons el crèdit del pòrtic. Segons la biografia, es va dedicar a la recerca històrica un cop jubilada, amb dues línies: el Regne de Mallorca i el que ella anomena una «geografia de la violència contra la dona a les Illes des de l’edat mitjana fins a 1950». De la primera, a més dels volums de les reines, en va sortir l’article «Llinatge i vincles familiars del rei Jaume III», dins l’obra col·lectiva Jaume III de Mallorca i el seu temps (2016); de la segona, comunicacions a jornades d’estudis locals, com les d’Esporles (2022) i les d’Inca (2020).

Com a narradora, la biografia diu que es va posar a escriure amb rigor el 1984, sobretot contes i novel·les per a infants i joves. Els dos llibres que destaquen totes dues pàgines són L’exèrcit dels innocents, premi de la crítica de Serra d’Or del 1993, i L’alquímia del cor, premi Guillem Cifre de Colonya del 1986 i inclòs a la Llista d’Honor de la CCEI, que ella mateixa va traduir al castellà. El pòrtic hi afegeix El cant de la lluna (2005), Totes les terres, la meva terra (1997), El cor del senyor Rossini (2018) i Un dia entre les algues (2006), i dos títols del 1990, Una veu del passat, que va sortir a València, i Escac a la princesa.

Segons la biografia, va entrar al món laboral als divuit anys i va treballar gairebé sempre per a l’Administració, i el 1999 va acabar a la Universitat de les Illes Balears la llicenciatura de geografia i història. Entre el 2018 i el 2023 va ser defensora de la ciutadania de Marratxí. Va néixer a Palma el 1951.