Antoni Batista

Qui és Antoni Batista

La nostra Cançó (2024) és el llibre d’Antoni Batista sobre la Nova Cançó. Pòrtic el va presentar com un recorregut pel moviment, «de Raimon a Gato Pérez», que n’explica la història i els protagonistes i el ressò que va tenir dins i fora del país. No era el primer que dedicava a la música: l’Enciclopèdia Catalana, que el defineix com a periodista, musicòleg i escriptor, li registra en aquest camp títols que van d’Antoni Ros Marbà. El mestre (1979) a Raimon. La construcció d’un cant (2005), passant per Barcelona i el Liceu. Història d’un repte (1994), a més de la tesi doctoral, Paraula i música. La crítica musical a la premsa (2003).

L’altra gran línia de la seva obra, segons la mateixa font, va ser la recerca periodística sobre «conflictes crònics», i sobretot sobre ETA i el País Basc. Hi va dedicar llibres des d’Artapalo: ETA després de Txomin (1988), escrit amb Josep Playà, fins a ETA i nosaltres (2020), i amb Catalunya i Euskadi. Nació còncava i convexa (2011) va obtenir el premi Irla d’assaig breu. El 2006 el premi Mañé i Flaquer va distingir precisament aquesta feina sobre el conflicte basc. Amb Playà també va firmar La gran conspiració. Crònica de l’Assemblea de Catalunya (1991), una de les cròniques que l’Enciclopèdia agrupa sota la repressió franquista i l’oposició al règim, al costat de La Brigada Social (1995) i Matar a Franco (2015).

Es va doctorar a l’Autònoma de Barcelona, en ciències de la comunicació, i l’Enciclopèdia el registra com a professor d’aquesta universitat i de la Rovira i Virgili. Del 1989 al 2003 va col·laborar a La Vanguardia, i el 2001 el reportatge Lladres o policies, sobre la policia i les protestes antiglobalització de Barcelona, li va valer el premi Ramon Barnils. A partir del 2003 va ocupar diversos càrrecs de direcció: el d’Anàlisi i Estratègia al Departament de la Presidència de la Generalitat, des del 2006 el de comunicació de l’Institut Ramon Llull i, més tard, el de comunicació del Gran Teatre del Liceu. Va néixer a Barcelona el 17 d’agost de 1952.