Sílvia Romero

Qui és Sílvia Romero

Una periodista jove i ambiciosa, l’Àngels Riudor, va a veure la Carme Carreras en una clínica geriàtrica per esbrinar quin secret amaga aquesta escriptora que a la postguerra barcelonina havia triomfat amb la primera novel·la. És el plantejament d’El plagi (2014), de Sílvia Romero, que Proa resumeix com la història d’un plagi literari dels anys quaranta que «es ramifica fins a l’actualitat». Segons la presentació, la vida de la Carme ha anat al darrere de l’amor i de l’èxit literari, i a la vellesa és una dona amargada, «dominada per la culpa i la por»; un dels seus mestres d’escriptura va ser en Joan, que havia conegut a l’exili republicà de Mèxic. Ànima mesquina (Columna, 2006) també comença amb una dona sola: la Mercè, que té dinou anys i està embarassada quan arriba a Las Palmas de Gran Canaria, a les portes del cop d’estat de Franco. Nació Digital remarca que Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M. i El plagi es van publicar després de guanyar, cadascuna, un premi literari.

Grup 62 la fa néixer a Barcelona el 1962, i Nació Digital, en una notícia del 22 de maig del 2017, també la fa barcelonina. Totes dues fonts la presenten com a escriptora i conductora de clubs de lectura, i el diari precisa que és llicenciada en filologia catalana. També coincideixen en tres càrrecs: la presidència de l’Associació de Relataires en Català, la direcció de la revista Lo Càntich i un lloc a l’equip editor d’Inèdits. Totes dues destaquen la novel·la com el seu gènere principal, però no l’únic: Grup 62 recorda que va començar amb contes infantils a la revista Tretzevents i que per a adults té el recull de relats Verbes i l’obra de teatre Verí, i Nació Digital hi suma poesia, crítica literària i narrativa juvenil i fantàstica. Amb Alícia Gili ha escrit Iskander. Un viatge a la màgia dels llibres i El camí del Bandama Vermell. El 2017 presentava A la colònia hidràulica i altres contes, premi de narrativa Vila de l’Ametlla de Mar: segons el diari, són tretze relats units per la mort, i l’autora hi fa servir el to irònic que, diu, «caracteritza la seva obra en general però sobretot la narrativa breu». L’anuari de l’Enciclopèdia del 2013 i Grup 62 li donen, a més, el premi Lector de l’Odissea.