Rodolfo del Hoyo Alfaro

Qui és Rodolfo del Hoyo Alfaro

El 2000, amb El secret del planeta Moix, Rodolfo del Hoyo va començar a publicar per a infants i joves, l’àmbit on hi ha la major part dels seus llibres segons el pòrtic i la biografia de l’AELC. Totes dues pàgines són de l’autor: el pòrtic el va elaborar ell mateix amb Bea Fernández, amb documentació del seu arxiu, i la biografia està escrita en primera persona. D’aquell primer títol l’ONCE en va fer una edició en braille, i després en van venir molts d’altres, com La colla del fantasma Barruf (2004), Un pingüí damunt del televisor (2010) o Només vull ser jo mateix (2021). El pòrtic diu que té obra traduïda a quatre llengües, entre les quals l’armeni.

Llegir al metro, un recull de narracions curtes, li va donar el 2012 el Recull-Joaquim Ruyra de narrativa, l’únic premi de la llista de l’AELC; el llibre es va publicar el 2013. Segons la biografia, el primer llibre el va publicar als quaranta anys, i tant aquell com el segon eren de poemes en castellà; la major part de la seva obra, però, és en català. El pòrtic en destaca cinc poemaris publicats entre el 2003 i el 2024, d’Els dits de l’intèrpret a L’instant i la paraula, i hi afegeix un àlbum de poesia per a infants del 2024, Tresors rere les portes, il·lustrat per Noemí Villamuza.

A l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hi va fer de tècnic de cultura durant vint-i-vuit anys, segons el pòrtic, i la biografia hi afegeix la seva participació en entitats de la ciutat: el 1987 va crear el Centre d’Iniciatives Artístiques i Culturals (CIAC), el 1996 va ser un dels fundadors de l’Associació Colomenca de Literatura i als anys setanta va col·laborar a la revista comarcal Grama. La Biblioteca Central de Santa Coloma el va nomenar escriptor de capçalera el 2016, i aquell any i el següent va ser vocal de la junta de l’AELC. Les dues pàgines de l’associació el situen, a més, en el programa Lletres a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.