Antoni Vives

Qui és Antoni Vives

La Guerra Civil és el tema de les dues primeres novel·les d’Antoni Vives: El somni de Farrington Road (2010), premi Crexells del 2011, i Les banderes de l’1 d’abril (2012). La tercera, I demà el paradís (2014), una altra novel·la de tema històric, va guanyar el premi Llibreter d’aquell any. Amb Passió, mort i resurrecció de Manel Garcia (2016) va portar a la ficció, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, «la seva experiència empresarial» i el seu coneixement de Barcelona. Les novel·les posteriors inclouen La vida de la Shilpi (2024) i Lliçó d’arquitectura (2022), i va escriure també una peça teatral, L’amor i la veritat (2020).

Llicenciat en ciències empresarials, Vives va ocupar càrrecs directius a Nissan Motor Ibérica. Del 2001 al 2003 va ser secretari del govern de la Generalitat, i a l’Ajuntament de Barcelona, on va ser regidor des del 2007, va ser tercer tinent d’alcalde del 2011 al 2015, amb àrees com Urbanisme i Habitatge. Va deixar la política després de les eleccions municipals del 2015. L’Enciclopèdia centra els seus assaigs en «l’estratègia del catalanisme i el nacionalisme»: El nacionalisme que ve va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig del 2003, i també va publicar Catalunya entre la perplexitat i el somni (2002) i Smart. Les idees que van convertir Barcelona en una ciutat capdavantera (2014). Entre el 2018 i el 2025 va viure a l’Aràbia Saudita, on va ser director de desenvolupament urbà del projecte Neom, i segons l’editorial Pòrtic Al país secret (2026) explica aquells anys.