Manuel Forcano

Qui és Manuel Forcano

Amb El tren de Bagdad, Manuel Forcano va guanyar el premi Carles Riba del 2003. Jordi Rourera, en una ressenya a Lluc que recull lletrA, hi va llegir un viatge per Etiòpia, el Sudan i el Pròxim Orient on l’amor torna sempre com a record, en un Orient «ideal i voluptuós», i on alguns poemes, com «Beirut» o «Sudànica», deixen entrar els conflictes de la regió. Per a Francesco Ardolino (Poesia, 2003, en traducció a lletrA), l’antiguitat —el Vell Testament, els lírics grecs i llatins— és present en aquesta poesia des de Les mans descalces (1993), i De nit (1999) ja anava ordenat en tres seccions: «Cels», «Aurores» i «Platges». Proa va publicar el 2000 Corint, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona, amb un pròleg de Biel Mesquida, i Com un persa va obtenir el 2002 el premi internacional Tívoli Europa Giovanni. Sebastià Alzamora va ressenyar tots dos llibres a Serra d’Or; ja el 1999, en un article a l’Avui que l’AELC inclou entre els comentaris de l’obra de Forcano, havia escrit que «sembla confirmar-se que encara és possible escriure bons poemes de lírica amorosa». Amb Alzamora i Hèctor Bofill va signar Dogmàtica imparable, i la Gran Enciclopèdia Catalana el compta entre els Imparables, un grup literari de mitjan anys 2000. La llista de l’Enciclopèdia continua amb Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013), i amb Ciència exacta va guanyar el Miquel de Palol del 2014. Proa li va publicar A tocar el 2020.

La biografia de l’AELC el situa a la Universitat de Barcelona com a professor d’hebreu i d’arameu des del 1996. Era doctor en filologia semítica, havia estudiat hebreu també a Israel, al kibuts Ha’Oguen i a les universitats de Haifa i Hebrea de Jerusalem, i havia completat l’àrab a Damasc i al Caire. Dels escriptors israelians, l’Enciclopèdia li compta traduccions de Pinkhas Sadé, Roni Someck, Amos Oz i Iehuda Amikhai, i l’antologia d’Amikhai Clavats a la carn del món li va valer el premi Cavall Verd de traducció poètica del 2002. De l’àrab, amb Margarida Castells, va traduir els Viatges d’Ibn Battuta, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica del 2006, i de l’anglès, Faros i farelló: una evocació d’Alexandria, d’E. M. Forster (Proa, 2002). L’Enciclopèdia també recull dos llibres seus de divulgació històrica, A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus (2007) i Els jueus catalans (2014); més tard van sortir Catalunya: 50 indrets jueus de l’edat mitjana (Cossetània, 2017), Tres savis jueus de la Barcelona medieval (Rafael Dalmau, 2021) i La càbala (Base, 2024). Fora dels llibres, des del 2004 va ser cap de projectes de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall, que el 2012 el va nomenar director general, i del març del 2016 al setembre del 2018 va dirigir l’Institut Ramon Llull. El 2019 va ser comissari del festival literari MOT.