Santi Baró

Qui és Santi Baró

Una noia cordovesa de setze anys que es trasllada amb els seus a Terrassa és la protagonista de La filla de la tempesta (Edicions 62, 2019), de Santi Baró. L’editorial situa la història als anys seixanta, quan Catalunya rebia milers d’immigrants andalusos i Terrassa, amb el tèxtil, vivia un «boom industrial», i li posa com a rerefons la riuada «que el 1962 va arrasar el Vallès Occidental». Edicions 62 en diu que és «una història de supervivència individual i col·lectiva amb un punt d’intriga».

La relació de guardonats de la Gran Enciclopèdia Catalana li dona el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil del 2015, per L’efecte Calders. La nota de Grup 62, consultada el 2026, el fa néixer el 1965 i diu que ha escrit novel·les per a infants, per a joves i alguna per a adults, i que, a més del Ruyra, ha guanyat el Barcanova i dues vegades el Gran Angular; també diu que dirigia l’agència i escola literària Exit. A Estrella Polar havia publicat el 2010 Retorn a la terra, una ciència-ficció que, segons l’editorial, passa en una Barcelona futura: la població viu al fons del mar, en ciutats com Mediterrània, i l’any 3657, amb la capa d’ozó ja refeta, tres personatges —en Gin, la Sira i el professor Albert— surten d’expedició, per un dia, a la Barcelona d’abans.