Gerard Vàzquez

Qui és Gerard Vàzquez

Uuuuh! (2005), de Gerard Vàzquez, porta a escena el pallasso Charlie Rivel. El crític Artur Pascual hi explicava que el punt de partida és una suposició, l’encàrrec a Rivel d’un espectacle per a l’aniversari de Hitler mentre actuava a Berlín durant la guerra, i que a partir d’aquí l’obra es pregunta quina actitud pot prendre un artista davant d’un tirà; el títol, hi afegia, és «el cèlebre udol de Rivel». Segons Sergi Belbel, que en va prologar l’edició de Proa, el text va sortir de la tercera convocatòria del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya, i Jordi Jané, biògraf del pallasso, va ressenyar a l’Avui el muntatge que en va fer Joan Font al TNC i hi va veure una ficció sobre «les difícils relacions entre art i política». La biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) diu que l’obra va guanyar el Premi Butaca del 2006 i que el 2007 va ser finalista dels Max com a millor autor en català. Al mateix diari, Francesc Foguet havia llegit El somriure del guanyador (2001), premi Ciutat d’Alcoi, com una obra que qüestiona «la idea platònica de la justícia» a través de tres seqüències paral·leles.

Les pàgines de l’AELC, documentades pel mateix Vàzquez, el fan néixer a Barcelona el 1959 i expliquen una feina teatral que va més enllà dels textos propis: va traduir obres de Dario Fo i Franca Rame i d’Ever Blanchet, va adaptar La strada de Fellini i Pinelli, que es va estrenar a Nova York el 2011, va fer direcció escènica d’òpera (La Traviata, 1996) i de teatre, va escriure guions per a la ràdio i, des del 2015, va fer classes de dramatúrgia a Eòlia, a Barcelona. Llicenciat en psicologia a la Universitat de Barcelona, havia començat el 1976 com a actor de teatre amateur, i com a dramaturg es va formar als cursos de José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett. Segons aquestes mateixes pàgines, El retratista li va donar el premi de teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà el 2002 i, un cop publicada, el premi de la crítica Serra d’Or del 2004; Quid pro quo (2005), el premi Recull de Teatre Josep Ametller, i la primera obra que va publicar, Cansalada cancel·lada (1996), el premi SGAE del 1995. Amb Robert Torres va crear el 1997 la companyia Magma Teatre, l’any en què Magma li va valer el premi Born.