Martí Domínguez

Qui és Martí Domínguez

Voltaire ja sortia, i sovint, a la primera novel·la de Martí Domínguez, i en una entrevista del 2007 l’autor va explicar que li havia quedat la sensació d’haver-lo maltractat. Li va dedicar El retorn de Voltaire, premi Josep Pla, per parlar del Voltaire actual, «l’antireligiós, el que lluita contra el fanatisme», i amb aquest llibre tancava una trilogia sobre la Il·lustració francesa. Els dos primers volums es van gestar en estades de recerca de biòleg. El preàmbul de Les confidències del comte de Buffon (1997) surt d’una visita al magatzem del museu d’història natural de París, on havia anat a buscar arnes per al doctorat en entomologia, i El secret de Goethe (1999), de les lectures que va fer a Washington, a la biblioteca del Congrés. La primera novel·la va obtenir, entre d’altres, l’Octubre-Andròmina i el Joan Crexells, i la segona, el Prudenci Bertrana.

La sega (2015) és, per a l’AELC, un canvi de registre. Els llibres anteriors eren novel·les d’idees, amb Buffon, Goethe, Voltaire o Cézanne com a figures centrals; en aquest, els temes són la violència i la impunitat en els anys del franquisme. La novel·la va rebre el premi de la Crítica Catalana de narrativa del 2016, i el jurat la va situar «entre les millors que ens descriuen la repressió de la postguerra en l’àmbit de la llengua i la literatura catalana»; també li van donar el Joaquim Amat-Piniella, el Crítica Serra d’Or i el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. Tres anys abans, El somni de Lucreci li havia valgut el Carles Rahola d’assaig.

Quan encara estudiava biologia, Eliseu Climent li va encarregar un article setmanal de ciència per a El Temps; una part d’aquests articles són als reculls Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). Ha col·laborat també a El País, La Vanguardia o Levante-EMV, i el 2002, segons l’AELC, va passar a ser professor titular de Periodisme a la Universitat de València. El 2007 va rebre el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per la direcció de Mètode, la revista de divulgació científica de la Universitat de València. Va néixer a Madrid el 1966 —el pare hi feia d’advocat— i, quan tenia cinc anys, la família va tornar a València. El seu avi era Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor.