Toni Sala Isern

Qui és Toni Sala Isern

Els nois (2014), la novel·la amb què L’Altra Editorial va obrir el seu catàleg, va donar a Toni Sala el 2015 el premi de la Crítica Catalana de narrativa, i se n’ha publicat una traducció a l’anglès. Aquell mateix 2014, un assaig seu, El cas Pujol, va obtenir el premi Ciutat de Barcelona. El pòrtic de l’AELC, que el té per «una de les veus narratives més brillants» de la narrativa catalana d’ara, hi afegeix després Persecució (2019) i Una família (2021).

El primer llibre va ser de contes: Entomologia, premi Documenta el 1996, que es va publicar el 1997. La primera novel·la, Pere Marín, és del 1998, i el 2001 en van sortir dos títols, el recull Bones notícies i Petita crònica d’un professor a secundària, narrat en primera persona des d’un institut, que segons les dues pàgines de l’AELC li va obrir un públic més ampli. Tres anys després Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i, el 2005, el Premi Nacional de Cultura de literatura.

A Goril·la blanc s’hi va acostar a l’autobiografia, un camí que el pòrtic diu que ha reprès a Una família. Un relat de la nova immigració africana segueix, segons el pòrtic, la vida d’un gambià a Catalunya, i Quatre dies a l’Àfrica (2005) parteix d’un viatge seu a Guinea. A Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va fer el retrat de tres artistes contemporanis, que la biografia de l’AELC llegeix també com un homenatge, i Autoestop (2007) és, segons el pòrtic, un retrat de Catalunya. Del 2012 són un llibre d’assaigs, Notes sobre literatura, i Provisionalitat, que en conté dues narracions. La tercera novel·la, Marina, és del 2010.

Es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de Girona i ha estat professor de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra, al departament d’Humanitats.