Antònia Carré-Pons

Qui és Antònia Carré-Pons

L’Espill de Jaume Roig apareix tant en la recerca com en la ficció d’Antònia Carré-Pons. Hi va dedicar la tesi doctoral, llegida el 1992 a la Universitat de Barcelona, on s’havia llicenciat en filologia catalana el 1983. De l’obra de Roig, Quaderns Crema en va publicar el 2006 una edició seva amb traducció i comentaris, i Barcino, el 2014, una de crítica. El 2015 la va dur a la novel·la: És l’amor que mou el cel i les estrelles segueix, en paraules de la biografia de l’AELC, «les peripècies del manuscrit únic» de l’obra. Segons la mateixa biografia, la docència i la investigació les va fer amb l’heterònim d’Antònia Carré.

La gran família, que la biografia situa en la «ficció autobiogràfica», li va valer el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. De les altres novel·les, L’aspiradora de Ramon Llull (2016) és la que el pòrtic anomena «novel·la de tesi», i la biografia hi veu l’homenatge de l’autora al filòsof quan es complien set-cents anys de la seva mort. Rellotges en temps de pluja (2014) té com a protagonistes un rellotger i tres dones, El càsting (2024) prescindeix de la veu narrativa i la sàtira hi arriba amb Jo també vull ser funcionari (2010). Fora de la novel·la, va escriure poemes en prosa a Abecedari ignot (2005), on la biografia veu el referent de J. V. Foix, relats a Com s’esbrava la mala llet (2018), el primer recull que en va publicar, i les proses d’El llibre d’Elionor (2022). El primer llibre havia estat juvenil: I què faràs ara, Clara? (2001), que l’AELC relaciona amb la seva feina de professora de secundària.

A la universitat, va ser professora associada a l’Autònoma de Barcelona el curs 1994-95 i, a partir del 2000, va treballar a la UOC com a consultora de literatura catalana medieval. La biografia la vincula també al Centre de Documentació Ramon Llull i a l’IRCUM, tots dos de la UB, i a dos grups de recerca del departament de Filologia Catalana d’aquesta universitat. A secundària va obtenir la càtedra, i també va passar per l’Administració educativa. En coautoria va publicar La lluita de les dones per la seva ciutadania (1996) i Les dones també fem la democràcia (2008), sobre la història del vot femení a Catalunya. El 2021 va presentar un segell editorial propi, Cal Carré.