Àngels Aymar

Qui és Àngels Aymar

La indiana, d’Àngels Aymar, va i ve entre l’Havana del segle XIX i el present, a Barcelona i a l’Empordà, segons Proa, que la va publicar el 2007 en un volum compartit amb Temps real, d’Albert Mestres. L’editorial diu que l’obra mira la solitud i la incomunicació «amb ulls de dona», i la Gran Enciclopèdia Catalana hi afegeix que la va dirigir Julio Álvarez. L’enciclopèdia també recull que Aymar va formar part del projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya entre el 2006 i el 2009. Proa, que en publica la col·lecció, explica que el T6 era un projecte del TNC de suport a l’escriptura teatral contemporània, i la inclou entre els sis autors residents de la segona etapa, que havien d’escriure dues obres cadascun en tres temporades. Dins la col·lecció T6, Proa li va publicar el 2009 Trueta, que ella mateixa va dirigir, en un volum amb Informe per a un policia volador, de Mercè Sarrias.

La resta de la seva trajectòria surt de la Gran Enciclopèdia Catalana, consultada el 2026, que la fa néixer a Barcelona el 1958. Diplomada en relacions públiques per la Universitat de Barcelona el 1980, es va llicenciar en art dramàtic a l’Institut del Teatre el 1983 i es va continuar formant a París i a Nova York. Com a actriu, l’enciclopèdia li recull obres com Antaviana (1978), dirigida per Joan-Lluís Bozzo, i feina al cinema i a la televisió; el 1990 va crear la companyia L’un ran l’altre, i la presenta també com a impulsora i coordinadora del Primer Intercanvi Internacional d’Autores del Projecte Vaca. La llista de les obres que li atribueix com a autora comença amb La podrida (1994) i La furgoneta (1995), premi Cassandra, i inclou Magnòlia Cafè (2000), editada el 2002, i Entre el dubte i el matís (2001), que va dirigir i interpretar ella mateixa. L’anuari de l’Enciclopèdia del 2019 la dona com a guanyadora d’aquell any del premi Ciutat de Badalona en la categoria de teatre breu, per Aquestes meves veus.