Vicent Alonso

n. 1948 · País Valencià

Poeta, assagista i traductor (Godella, 1948). La seva traducció dels Assaigs de Montaigne (2006-2008), premis Crítica Serra d'Or i Ciutat de Barcelona, és la més celebrada segons l'Enciclopèdia Catalana. Per a la mateixa font, l'experiència amorosa i Vinyoli han deixat petja en la seva poesia. Ha publicat també un dietari i crítica literària, i va fundar i dirigir la revista Daina.

Llibres de Vicent Alonso

Tots els llibres de Vicent Alonso que tenim al catàleg: 10 obres.

Qui és Vicent Alonso

L’Enciclopèdia Catalana diu que la poesia de Vicent Alonso està «marcada per l’experiència amorosa i la influència de Vinyoli». En cita set poemaris, del primer, Vel de claredats (1983), a Vinces (2016); entremig hi ha Poemes (1999), Ritme de clepsidra (1986), En l’aspre vent del nou món (2012), Albes d’enlloc (1985) i Cercles de la mirada (1998), que va guanyar el premi Ausiàs March. Hi ha també un recull de poesia en prosa, Del Clam de Jasó (2002), que la mateixa font veu, «en certa manera», com un preludi del dietari Trajecte circular. Notes d’un dietari (2004), premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.

Com a traductor, ha publicat versions de Baudelaire (Petits poemes en prosa, 1984; Noves notes sobre Edgar Poe, 1992) i de Tristan Tzara (L’home aproximatiu, 1986), però la que l’Enciclopèdia considera la seva traducció «més celebrada i reconeguda» és la dels Assaigs de Montaigne, publicada en català entre el 2006 i el 2008, que va guanyar els premis de traducció Crítica Serra d’Or (2007) i Ciutat de Barcelona (2009).

La mateixa font diu que la traducció, la crítica literària i la promoció d’iniciatives literàries li han reportat prestigi, al marge de la seva obra poètica. Va fundar la revista de literatura Daina, que també va dirigir, i va ser fundador de Caràcters, en el consell de redacció de la qual va ser en totes dues etapes. A la premsa —El País, Levante, El Temps, Avui— ha publicat crítica literària i reflexions, i en va aplegar una selecció a Les paraules i els dies (2002). També va escriure La trajectòria intel·lectual d’Ernest Martínez Ferrando, un estudi, i Entre la poesia i el conte literari, tots dos del 1992.

Va néixer a Godella el 1948. Doctor en filologia catalana, després d’haver estudiat filosofia, ha fet de professor a la Universitat de València.