Silvestre Vilaplana

Qui és Silvestre Vilaplana

La vida de Joanot Martorell és la matèria de Les cendres del cavaller, la novel·la amb què Silvestre Vilaplana va guanyar el premi Ciutat d’Alzira del 2003 i, el 2006, el premi Crítica Serra d’Or. Al mateix apartat de literatura per a adults, l’AELC hi posa El quadern de les vides perdudes, guanyador del València-Alfons el Magnànim el 2011, L’estany de foc (2010) i L’anell del pescador (2005), i també El triangle rosa, que va obtenir el premi Fundació Bancaixa del 2017 i, l’any següent, el de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa juvenil. Algunes de les seves novel·les s’han traduït al castellà.

Per a lectors joves ha escrit, entre d’altres, Resurrecció, que va guanyar el Samaruc de narrativa juvenil el 2012, La frontera negra (2007), Les urpes del diable (2001), La mirada d’Al-Azraq, premi Narrativa Jove del 1998, i Els dimonis de Pandora, finalista del premi Bancaixa del 1999.

Al costat de la novel·la, l’altre gènere en què l’AELC diu que ha treballat especialment és la poesia. Tots els poemaris que en destaca van ser premiats: Un altre silenci amb el Miquel Martí i Pol del 2009, Bagatge de tenebres amb el Ciutat de Torrent del 2007, Deserts amb el Josep Maria Ribelles del 2004 i Calendari de silencis amb el Nacional de Poesia Miguel Hernández del 1999, i també Partitures perdudes, Els colors del vent, Aigües de clepsidra i La senda de les hores. També ha publicat contes i articles en revistes i reculls, com Llibre d’escolaritat (2004), i ha participat en guions de televisió. Va néixer a Alcoi el 1969, va estudiar filologia catalana a la Universitat d’Alacant i ha fet classes a l’institut La Foia d’Ibi.