Víctor Amela

Qui és Víctor Amela

El Maestrat de les guerres carlines és l’escenari de La filla del capità Groc, la novel·la amb què Víctor Amela va obtenir el premi Ramon Llull el 2016; l’Enciclopèdia Catalana la defineix com una «recreació» d’aquelles guerres. Abans n’havia publicat dues més, El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). Dels llibres posteriors, l’Enciclopèdia en cita dos: Yo pude salvar a Lorca (2018), que qualifica de «reconstrucció de l’experiència de la Guerra Civil a partir de testimonis familiars», i Ens van robar la joventut (2020), sobre la lleva del biberó. A banda d’aquests, va publicar llibres de periodisme, d’entrevistes i de vivències personals —alguns amb Roser Amills—, que l’Enciclopèdia diu que van sortir generalment en castellà i en català.

La Vanguardia és el diari on, segons l’Enciclopèdia, s’ha desenvolupat tota la carrera professional d’Amela, nascut a Barcelona el 1960 i llicenciat en ciències de la informació. La font en destaca la crítica de televisió i, sobretot, les entrevistes de «La Contra», una secció que, segons l’article, comparteix amb Imma Sanchís i Lluís Amiguet. A la ràdio, va ser comentarista del programa La Ventana, de la Cadena Ser, del 2001 al 2007, i l’Enciclopèdia el presenta com a col·laborador habitual de RAC1. Com a professor, va ensenyar comunicació televisiva als estudis de periodisme de dues universitats, la Ramon Llull del 1996 al 2001 i, abans, l’Autònoma de Barcelona del 1990 al 1995.