Maria Carme Roca

Qui és Maria Carme Roca

El 2006 Intrigues de palau va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica, un gènere en què Maria Carme Roca ha publicat també L’enigma Colom (2014), Escollida pels déus (2010), Barcino (2009), El monestir proscrit (2008) i El pont de fusta (2004). En el mateix terreny de la història, ha publicat els assaigs Abadesses i priores a la Catalunya medieval (2014) i Les dones de Jaume I (2008).

Havia començat a publicar novel·la el 1997, any en què van aparèixer Una setmana plena de boires, la primera de les seves novel·les juvenils, i El darrer buit, premi Don·na. D’aleshores ençà, diu el pòrtic de l’AELC, ha publicat una quantitat «ingent» de títols, tant per als lectors adults com per als infants i els joves. Entre els d’aquest segon grup, n’hi ha diversos de premiats: Selfies al cementiri, amb el Barcanova del 2017; Katalépsis, amb el Joaquim Ruyra del 2012; Qui és el de la foto?, amb el Bancaixa de narrativa juvenil del 2009, i On s’amaga la por, amb el Lola Anglada. També en són La merla blava (2015), Ermengol el salat (2002), Sis contes revoltats (1998) o Qui és, el penjat? (1997). L’AELC en destaca, a més, dues novel·les: La noia del club (2017) i A punt d’estrena (2016), que va obtenir la sisena edició del premi l’Illa dels Llibres.

Va néixer el 21 de novembre de 1955 al Call, al barri Gòtic de Barcelona. Es va formar a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’especialitat d’història moderna i contemporània, i tot just acabada la carrera va entrar a la St. Peter’s School, on va ensenyar dotze anys; en aquell temps va obtenir una segona llicenciatura, la de filologia catalana. Quan va deixar l’ensenyament va treballar un temps en una assessoria de medi ambient, una feina que, segons la biografia de l’AELC, li deixava temps per escriure.