Núria Perpinyà

Qui és Núria Perpinyà

Núria Perpinyà va néixer a Lleida el 25 de maig de 1961. Es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de Lleida el 1984 i s’hi va doctorar el 1989; la tesi es va endur el premi extraordinari. Professora titular de teoria literària, tota la seva trajectòria universitària ha estat lligada a Lleida, llevat del curs 1995-96, que va passar a la Universitat d’Essex.

La poesia de Gabriel Ferrater la va ocupar des dels primers anys de becària. El 1984, amb Xavier Macià, va guanyar el Josep Vallverdú d’assaig amb l’estudi que el 1986 es publicaria com a La poesia de Gabriel Ferrater, el seu primer llibre; després, un estudi sobre Teoria dels cossos, l’Àlbum Ferrater, fet amb Jordi Cornudella a partir de cartes, fotografies i textos recuperats, i Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (1997). Ella mateixa explica que la ficció li va brotar d’aquest tronc teòric. Com a assagista ha publicat també Las criptas de la crítica, vint lectures de l’Odissea, Más que una máquina, premi internacional d’assaig Siglo XXI de Mèxic, i La cadira trencada, sobre el teatre català d’avantguarda.

La primera novel·la, Un bon error, és del 1998, i l’AELC hi troba ja un estil «profundament compromès amb el sentit de la renovació novel·lística». Van seguir Una casa per compondre (2001), Mistana, premi de la Crítica, que reuneix quaranta personatges trastocats en un poble perdut enmig de la boira, Els privilegiats (2007), sobre l’art i els qui el guarden, Al vertigen (2013), I, de sobte, el paradís (2018), Diatomea (2022) i El cos invisible (2025), premi Serra d’Or de novel·la. En conjunt, l’Enciclopèdia hi veu «personatges abocats a situacions insòlites o extremes». Ha escrit també teatre, com Els cal·lígrafs, estrenada el 2010, i el recull de poemes Cels canviants (2023).